LA PÍNDOLA

A so de bombo i platerets, la notícia va irrompre davant els mitjans de comunicació mundials aquell 18 de juliol de 2136. Una píndola nord-americana curava totes les malalties. Malalts crònics i terminals curaven l'endemà de ser-los administrada. Els resultats feien oblidar la ideologia del laboratori.
No obstant això, es donaven casos estranys en què alguns malalts curats, morien posteriorment. La situació resultava incomprensible per a les altes esferes científiques i els governs pressionaven a la recerca d'una explicació que ningú aconseguia trobar.
Estudis detallats van començar a proporcionar resultats. Mentre estaven inconscients, els malalts curats es trobaven fora de perill tots per igual. En recuperar la parla, hi apareixia la diferència. Alguns, morien ipso facto i altres continuaven vius. Entre ells, els sordmuts. Quedava clar que el que matava tenia a veure amb l'oralitat. No obstant això, no tots els que parlaven morien. La comunitat científica continuava perplexa i els polítics no disposaven de mitjans per a tranquil·litzar la ciutadania.
Els estudis en la resta de territoris americans indicava que comunitats francòfones, brasileres i indígenes amb parles precolombines recuperaven la salut, mentre les castellanoparlants sucumbien.
Als EUA, la mortalitat era pràcticament del cent per cent entre hispanoparlants, bàsicament emigrants d'origen llatinoamericà, mentre la incidència era gairebé nul·la entre anglòfons i d’altres comunitats lingüístiques procedents d’arreu del món. Els afectats es van veure, llavors, abocats a decidir entre viure o continuar parlant el seu idioma.
Els governs de tot el món pressionaren perquè es dugués a cap una porga en el laboratori origen del medicament, després de confirmar la provinença trumpista del capital que el sostenia des de feia més d’un segle amb finalitats racistes.