DOBLE FILA

Amb la pandèmia, desapareixien relacions de quedar bé. Per desgana, vam deixar de tractar-nos. Necessitava parlar, tocar, abraçar, comunicar-me.
En una gran superfície comercial, algú havia aparcat malament i me n'impedia l'eixida. Portava amb mi un carro a vessar de compra que necessitava buidar al vehicle. Al concert de botzina, va acudir un home d'aspecte anodí. Era una ocasió per a tractar amb algú i no m’hi vaig enutjar. Molt atent, em va oferir ajuda en la descàrrega.
El joc del desig dibuixava formes i les mans van començar a fregar-se. Tant de temps sense sang calenta al costat va fer que se m'afluixaren les cames. Em va convidar a prendre un cafè al bosquet pròxim. Com que l'hoteleria era tancada, deia que portava una espècie de minibar al cotxe. Vaig sentir inquietud. El mestre de ioga deia que cal festejar les emocions. Hi vaig acceptar.
A dins, la mà em va relliscar a l’entrecuix veí. No la va apartar. Amb satisfacció, em va oferir el penis, que començava a florir. Li vaig descordar els pantalons i m’hi vaig acomodar. A la boca, hi havia menys espai. Ens vam omplir d'alegria. Agraït, amb carícies, em va alçar el cap. Envoltats de naturalesa, en una intimitat obscena, es va llançar a menjar-me les boques amb intensitat salvatge. L’olor i excitació em provocaven una sensació oblidada. Recollia al cony la dolçor de la llengua, que em provocava tot tipus de plaer. Extasiada, com la terra a la mar, necessitava sentir-li el membre dins la cotxera. El foc s'encenia i apagava, sempre amb brases que, en remoure-les, revifaven el desig. Totalment lliurada al goig, sense importar-me res, vaig deixar de comptar les vegades que cos i ment m’abandonaven. La fatiga era plaent i agraïa la situació que m'havia portat a actuar d’una forma impensable en mi.
Després d'un silenci necessari, li vaig demanar tornar a l'aparcament. Ens vam acomiadar i mai no vam tornar a coincidir. La setmana següent, tenia febre.