La pèrdua d'en Miquel

Un relat de: Marc Freixas

Em plora a cada cop el cor;
el teu somriure trencat,
estrafent el to trist del rostre empobrit,
fa treure'm una llàgrima que perdrà la direcció de tornada,
i no tornarà més,
com tu.

Quedarà el record perdurable en ment;
restarem pendents de tu,
i pendents de retornar-te el silenci que escoltaves,
quan sol a la teva cambra escrivies els poemes que ara i avui i sempre formaran part de la nostra història en la literatura dels Països Catalans.

Poemes tendres, preciosos, extensos;
senzillesa de la paraula ben dita,
tal i com ho vas deixar escrit :

" que tot està per fer i tot és possible".

A Miquel Martí i Pol,
amb tot el meu sentiment per tu més profund :

t'estimo i et respecto,...

I et venero.

A 18 de juny de 2004

Comentaris

  • Els mots poètics i el temps[Ofensiu]

    Marc les teves paraules poètiques tenen exactament la mateixa vigència que en el moment en que les vares escriure.Un reconeixement per aquesta tasca que va fer aquest nostre gran poeta, que per a mi ademès de formar una part importantissima de la Història dels Països Catalans, els seus mots transcendeixen els espais i prenen un caire Universal.
    Si vas pel forum, llegexc si vols la meva proposta d'arreplegar tots els poemes dedicats a Miquel.
    Una forta abraçada i molt màgia, per un màgic que va ser de les paraules i dels sentiments.
    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.