Cercador
La nostra nit
Un relat de: Nòmada anòrticBevent tempestes
aprenem a mirar al cel
i a veure-hi un mar blau
que es capgira tot vessant
les onades, roig d'estel
i dels núvols udolant
el secret que fon el gel
i s'eleva al capdavant
Nedant entre mars,
de foc i cendra,
hem guardat la llum,
dels fars,
per la lluna poder entendre.
I en l'esguard del fred matí,
i en l'oblit de les vesprades,
prenent l'eina que enfortí
les arrels de les ventades
sorgirem per extingir
les cadenes rovellades
que ens esborren el camí
I escalant les nits brillants
de pupil·les esmolades
el ressò dels nostres cants
esvaeix ombres cremades
i s'escolen els instants
contemplant gotes humides
que refresquen relliscants
tots els vents de nostres vides.
...Tots els vents... sospirant cap a la nostra nit...
Comentaris
-
...[Ofensiu]indefinida | 11-05-2007 | Valoració: 10
M'agrada la musicalitat del poema...m'agrada el poema. Et continuaré llegint.
Salut! -
Molt bon ritme[Ofensiu]drocera | 03-06-2006
Té un ritme perfecte, flueix molt bé al llegir-lo.
L'estructura està molt bé.
Però no he acabat d'entendre el significat, el valor d'aquestes paraules, a on volen arribar... És una metàfora?
Salut! -
No desapareixis![Ofensiu]helena | 03-06-2006 | Valoració: 10
Eii!
Brillant, lluminós amb una música acurada,
acompanyant la lucidesa intacta de les teves paraules.
Ben trobat siguis!
helena