Armistici

Un relat de: Nòmada anòrtic

Talment com en una guerra de trinxeres
no es pot seguir lluitant
inesgotable
- i trencar les llunes amb esguards de sang-
quan les armes es rovellen.

Desgast i crit de sorra,
laments cavats a la teva esquena,
esquena de vent
arrossegant la metralla
que amagues entre les dents
- quan les serres amb força-
tos de sorra, la saliva de fang
que t'ennuega les paraules
[els silencis de ràbia
t'enverinen d'abandó]

I segueix la bala, sorda,
nit de trons
i llençols estripats -portes benes florides
amb coàguls de malsons- i quan et despertes
esmorzes sorra.

...sorra per les venes...

Inútil escometre a l'ombra
de fantasmes incandescents,
- deliri furtiu-
records arrugats per granades de plor
i mentides a la reraguarda.

Se t'escapa
la vida disparant contra la nit,
et creus que la veritat arribarà com l'última
víctima,
sola i sense arrel, tota per tu,
et creus milicià dels teus miralls,
i vols beure del reflex
-teu-
on les fades es banyaven
- aquella primavera-
on la trena
d'una flama
era foguera.

...però a la mirada ferida
i vidriosa
hi tens cristalls estimbats,
els teus miralls
ara són ruïnes afilades...

Contra qui lluites?,
revolució de pors
que no has sabut aturar
- és ara quan el cor et tremola,
que esfondres el demà-
i t'atrapa el rastre
dels camins que has esquivat.

[caminant per la trinxera]

Torna a casa soldat,
abandona els relleus sense cicatritzar
d'aquestes terres
i fuig del cementiri dels somnis,
que el temps passeja amb peus de nòmada
insatisfet,
i de molt ençà va escombrar el front
del teu combat

Torna despullat,
- de matinada, quan tothom dormi-
i vesteix-te amb els desitjos
que arrepleguis per la platja.

El mar dicta el teu front,
el teu front s'ofega a l'horitzó.

Si vols ser feliç...




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Nòmada anòrtic

5 Relats

5 Comentaris

7049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00