La nit

Un relat de: meya

M'acull la nit callada
que em provoca greu llangor
en solitud, freds pensaments
m'enfonsen en la tristor.

No hi ha brogits de vida
ni raigs de llum de lluna
ni veus , ni paraules,
ni clapits de gos.

Només la nit i jo.

Comentaris

  • La teva nit poètica[Ofensiu]
    Marc Freixas | 11-05-2005 | Valoració: 10

    Un poema molt elegant.

    Ens pot evocar tantes coses la nit, que fins i tot ens deixa escriure versos de gran talent com el teu.

    Tens fusta de poeta/poetessa.

    Val a dir que sóc el primer en reconèixer aquesta necessitat que té el nouvingut per a donar-se a conèixer... estic amb tu meya

    i també estic amb el julius, i si s'atreveix a escriure, doncs també estaré amb ell en l'escriptura, i amb tot el què convingui!!

    Vull que sàpigues meya, que faré tot el possible per llegir i comentar tot allò de nou que pugui veure per la web... i la veritat és que sóc un dels que molt sovint ja ho fa, perquè m'agrada llegir coses noves, trobar nous i valuosos talents, com és en el teu cas...

    LA NIT - m'ha agradat la teva nit poètica, i recorda que ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
    i no parar mai.

    UNA FORTA ABRAÇADA!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

meya

4 Relats

6 Comentaris

5078 Lectures

Valoració de l'autor: 8.83

Últims relats de l'autor