La nit

Un relat de: plomaipunt

Escolta les meves paraules...surten del cor i de l'ànima...es troben en la foscor de la nit...aprop de la lluna complaent, com el meu desitg...
Petons que s'esfondren en la màgia de la teva presència...busca'm...troba'm en la meva tardor malmesa i acarona'm sense un bri de recança...
Estimo la teva llum...follía desmesurada que m'envolta en la meva realitat...curulla de somnis i de sentiments...
I en mig de totes les meves febleses...sols et trobo a tu... llunyanía que em fa el plor...per tenir tan sols un instant per besar-te...i per què em besis, amor.

Comentaris

  • ah!!! bueno[Ofensiu]
    arvit | 12-07-2006

    La veritat és que no se si m´agrada, juajuajua, ja tornarè a llegir-ho n´altre dia....

  • Un gran poema[Ofensiu]
    gypsy | 07-07-2006 | Valoració: 10


    per ser el primer aqui, a relats.

    Deus haver escrit molt, en solitud o en altres llocs,
    per escriure d'aquesta manera superba.

    Chapeau!

    Quina meravella la fotografia d'aquesta dona suspesa per la eternitat.

    gypsy

    benvinguda/ut siguis, company

l´Autor

Foto de perfil de plomaipunt

plomaipunt

3 Relats

8 Comentaris

4200 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Paraules al vent...

Escolta les meves paraules...surten del cor i de l'ànima...es troben en la foscor de la nit...aprop de la lluna complaent, com el meu desitg...

S'intenta fer poesia...s'intenta fer prosa...i no sempre s'aconsegueix...

Llunes de paper...plomas subtils y lletres bellugadises en el meu espai de tremolors...


..............................
Em pots trobar per aquí :
http://plomapunt.blogspot.com/
i si rebusques...n'hi més...
................................

Últims relats de l'autor