La nit no vol marxar

M'he aixecat amb un vestit,
fet de llençols de lluna,
duc la nit a les parpelles,
enfilo el camí del somni.
He aixafat el silenci de
la ciutat adormida,
amb peus de vidre tallat,
qui em curarà les ferides?

Terra de ferro i de sang,
si s'esquerda el vol de l'au,
i la nit no vol marxar,
desfés-me el cordill de gebre
que ofega el meu cor blau.
Jo no em podria despertar,
d'una nit que no ha acabat.