La nit no vol marxar

Un relat de: Mararia
M'he aixecat amb un vestit,
fet de llençols de lluna,
duc la nit a les parpelles,
enfilo el camí del somni.
He aixafat el silenci de
la ciutat adormida,
amb peus de vidre tallat,
qui em curarà les ferides?

Terra de ferro i de sang,
si s'esquerda el vol de l'au,
i la nit no vol marxar,
desfés-me el cordill de gebre
que ofega el meu cor blau.
Jo no em podria despertar,
d'una nit que no ha acabat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mararia

3 Relats

0 Comentaris

110 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00