El cinema de la teva pell

La nit ha perdut un llençol
que al matí ha vingut a recollir,
m'he penjat a la teva esquena,
i no penso baixar d'aquí.

Una ombra daurada de la nit,
s'hostatja en el negre dels teus ulls,
són paraules comprimides,
que has preferit no dir.

Per estar tots sols,
quantes visites aquesta nit!,
la teva pell és el cinema
on es projecta l'horitzó.

He vist el sol encès al teu front,
la lluna ha passejat per la teva boca,
l'aquarel·la del cel a les teves mans,
a la teva esquena, un mar radiant.

Ens hem trobat en aquest laberint de nit,
jo bussejant pel teu mar, i tu, que has començat
com un fosser, vinga a soterrar cançons,
has acabat com un poeta: inventant noves
paraules d'amor.