La música

Petita reflexió. Només es pot ser feliç d'una forma. Viure el present, acceptant el passat i sense lligar-te al futur. Aquesta és la millor manera de ser totalment feliç. Ser realment i plenament feliç.

També ets feliç quan ningú t'influeix, quan no et deixes vèncer, quan ets un lluitador, perquè al final, aconseguiràs una gran victòria que et farà sentir feliç i satisfet. Has de lluitar pel què tu creus que és millor i, sobretot, no deixar-te influir per res ni per ningú.

No suporto la televisió. És una droga. És una forma de passar l'estona sense moure't i sense fer servir el cap per res. T'ho donen tot. Tot i res a la vegada. A més, no t'ajuda, i com és normal, està plenament lligada a la política. Tot, gairebé tot, està lligat a la política. Per sort hi ha excepcions: lectura i música. Dins de la lectura hi ha lligams amb la política, però no tota la lectura. La novel·la no sempre està amb la política. La música encara menys. És mes difícil de manipular. I la música, igual que la lectura, desperta grans passions. La lectura no et dóna l'escenari, ni les cares dels personatges,… Només els fets. La música, igual. No et dóna ni l'escenari, ni els instruments, ni els components del grup. Només dóna la música. La resta és cosa teva. La imaginació està a la teva ment. Només l'has de despertar.

És satisfactori no sentir notícies absurdes. Et dóna una satisfacció que poques coses et poden arribar a donar algun dia. El 99 % de la població espanyola segueix, directa o indirectament, programes d'incultura, "morbo", … és un gran exemple la segona ronda del "Gran Germà" espanyol. És satisfactori veure a un grup de jovent conversant sobre l'activitat d'un dels actors, comentant les converses, les actituds, accions,… És magnífic veure com es comporten. En aquest moment són titelles. Es deixen influir per un programa fatxa morbós que només busca audiència i incomunitat dins de les famílies. I fama. Molta fama internacional. Per mala sort, és una fama desfavorable.

Si he de triar entre lectura i música, em decanto cap a la música. La lectura mai m'ha agradat gaire. Amb la música, t'apassiones, t'emociones, formes part d'ella. Aquesta et demana que formis part d'ella. És un món magnífic. La música pot arribar a ser una droga. Però és bona. La música té uns grans avantatges que moltes altres coses no tenen. Et pot entendre i tu la pots entendre. Pots interpretar el què l'autor vol dir, el seu estat d'ànim, les seves èpoques viscudes,… És un món nou. Un món fàcil d'entrar, però difícil de sortir. Cada cançó és com cada poema. Té una finalitat. Fins i tot la cançó menys treballada té el seu esforç. Ha tingut la seva dedicació. I, com no, té la seva història on, l'oient, pot arribar a descobrir. Per sort hi ha opinions diferents sobre el tema. Una mateixa cançó pot resumir-te la teva vida. Pot començar amb sofriments i esforços. Pot demostrar dedicació o alegries, malgrat les penes que a vegades hi ha darrere. I pot acabar de tantes maneres…

La música és dedicació. La música és esforç. És il·lusió, esperança, supervivència, convivència, rivalitat, llibertat, felicitat,… És un món immens i ple de sorpreses. Cada cançó té la seva època. I, tot i que aquella època ja no existeixi, persisteix sempre en la música.

Cada cançó és una passió. Cada cançó t'influeix diferent. Això és llibertat. Escoltar una cançó i deixar anar la imaginació. Imaginar què pensava l'autor quan l'escrivia. Perquè aquest estil i no un altre. Què té que, al segle XXI, encara et faci imaginar a mitjans del segle XX? La passió que hi pot haver darrere d'una cançó pot fer canviar l'actitud d'una persona en aquest precís instant. Et pot fer plorar. Et pot fer riure. Et pot deixar indecís. Et pot fer sentir odi, amor, llibertat,…

I tot això la música. Sincerament, és una droga. Té un poder al·lucinant. Pots ser una persona diferent abans que després d'escoltar música. Pots ser-ho! Juraria que ho ets! Et permet oblidar els teus problemes més propers. I els no tan propers. T'ajuda a veure't tu com ets. A més és un mètode eficient per desfogar-te. Si la gent sabés el què pot arribar a ajudar el fet d'endinsar-te durant una estoneta diària en el món de la música… No ho dubtarien.

Llibertat. És sinònim de la passió. De la passió per la música en pots arribar a aconseguir una llibertat interior. Et pot arribar a treure aquell "tap" que tens dins. Moltes vegades necessites parlar amb algú per tal de desfogar-te, de treure aquell tap que tens dins. La música pot arribar a ser aquella altra persona que t'escolta. Però ella t'escolta sense que tu li diguis res. A més, sempre et dirà el mateix. No canvia mai d'opinió. Mai t'enganyarà! Difícilment estarà influïda per algú o alguna cosa. Només està influïda per l'autor i pel grup que la toca.

Tot això i molt més és la música. La música pot arribar a ser-ho tot, però vigila que tot no arribi a ser la música. Les masses fan mal. I pots acabar malament.

06.05.2001