Cercador
El primer concert / La llibertat
Un relat de: JosepS- Compartir:
La sensació de llibertat, de deixar-te portar segons la música i els sentiments propis és una experiència equivalent a la d'un ocell quan obre les seves ales i es deixa guiar per l'aire que li passa d'entre les plomes. Deixar-te portar per la música i fer el què el cos vol fer sense cap limitació és brutal si el comparem amb les llibertats que tenim i que podem disfrutar de forma tant especial. Amb això no vull dir que no tinguem llibertats, però si que algunes les pots disfrutar més que d'altres.
El món té dues visions diferents: una és viure amb els ulls oberts, guiant el teu ser en una direcció determinada pels amics, per la forma de ser d'ells, per com la societat es mou,... En canvi, l'altra és fer-ho indistintament del teu entorn, és a dir, tancant els ulls i deixar que el teu ser vagi sol, prengui ell les decisions sense cap punt de referència ni ningú mitjançant el qual et guiï (sovint inconscientment).
15.09.2001
l´Autor
2 Relats
0 Comentaris
840 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig treure el cap un dia nevant de febrer del 1983 al cor de Catalunya. Potser per aquesta raó prefereixo el fred a la calor.Sempre he estat de 'ciències', però també m'he transformat a 'lletres' quan la ment ho ha necessitat. Vet aquí que un dia 20 de desembre de 2000 obrís un editor de texts i em posés a redactar vivències i sensacions amb la finalitat de recordar-les temps ençà. Algunes, superficials. D'altres, molt personals. Però totes elles formen part d'una vida que tenen, com a destí, cercar la felicitat per sobre de les demés coses que la societat imposa.
I amb major o menor freqüència, aquí intentaré exposar algunes de les pases que la vida t'obliga a realitzar.
Però, per sobre de tot... sigueu feliços!