la música és...

Un relat de: Marc Freixas

la música és...

una obra mestra permanent,
una història sense fi,
una cançó que mai s'acaba

un espai etern del temps que no mor gens


la música
parla una llengüa pròpia
que nosaltres podem acariciar quan escoltem,
i que molts saben tocar
per fer nous acords
i composar himnes i cançons
que mai tampoc no acaben


la música és poesia
perquè és de tots

Comentaris

  • La música [Ofensiu]
    Perestroika | 07-08-2006

    ho és tot!

    Estimat Marc, en una d'aquelles tardes en que m'endinso dins els teus relats, m'he permès el luxe de fer-ne un dedicat a tu i al també gran mestre Capdelín. Si li vols fer una ullada, et convido a fer-ho! Una abraçada!

  • tramuntana | 29-06-2006


    "...la música és poesia
    perquè és de tots"


    Em quedo amb aquests dos últims versos.

    laura^^

  • La música és...[Ofensiu]
    Arbequina | 29-06-2006

    La música és el més gran consol que hi ha. Ningú com la música per fer-nos entrar al mon més màgic que hi pot haver: el nostre mon particular. És un lloc amoral i universal, és la permanent utopia.

    Per cert, també és tot allò que dius al teu poema, poema que m'ha agradat força. Tot allò que afalagui la música...

    A reveure.

    Arbequina.

  • la música és......[Ofensiu]
    flabellina | 10-06-2006 | Valoració: 9


    ...l'olor dels somnis, el color dels records, el gust dels desitjos...

    ...tot allò que no gosem dir, tots els somriures amagats...

    ...la companya en la solitud, l'embolcall de la bona companyia...

    Shakespeare va dir que la música és l'aliment de l'amor!!!

    Indescriptible, immensa, embriagadora.

    Els qui l'hem tastada ja no la podem deixar mai més...

    m'agrades

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.