Cercador
LA MORT
Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal·"LA MORT"
Trista és la mort,
d'haver viscut quina sort.
Venen nostros cossos de la pols
i tornaràn un dia a esser pols.
No me penedesc del que he fet
Tard és fer-ho del que no has fet.
Morim tots perquè hem viscut
i a Déu Creador devem gratitut.
Del bressol al fossar
tots hem d'anar.
"Tant rics com pobres,
deixam només nostres obres
que els qui a terra quedaràn
seràn qui les jutjaràn.
Hi haurà qui les rebutjarà
i altre qui les conservarà.
Però això no ens ha de preocupà:
Passarà el que passarà!
Una cosa sempre romandrà
i és nostre esperit en el més enllà.
Som i seré sempre mallorqui
i com tal jo esper morir.
Guard de la França
haver-hi nascut
i els anys de la meva infancia
recordaré sempre agrait.
A tu que ja m'has precedi"
familiar, extern, amic o conegut,
que un dia ens tornarem trobar
com creient segur ell estic
i que tots m'esperau allà.
Jo aqui encara visc
amb fe que això serà
un dia si Déu vol llunyà..
Trista és la mort,
d'haver viscut quina sort.
Venen nostros cossos de la pols
i tornaràn un dia a esser pols.
No me penedesc del que he fet
Tard és fer-ho del que no has fet.
Morim tots perquè hem viscut
i a Déu Creador devem gratitut.
Del bressol al fossar
tots hem d'anar.
"Tant rics com pobres,
deixam només nostres obres
que els qui a terra quedaràn
seràn qui les jutjaràn.
Hi haurà qui les rebutjarà
i altre qui les conservarà.
Però això no ens ha de preocupà:
Passarà el que passarà!
Una cosa sempre romandrà
i és nostre esperit en el més enllà.
Som i seré sempre mallorqui
i com tal jo esper morir.
Guard de la França
haver-hi nascut
i els anys de la meva infancia
recordaré sempre agrait.
A tu que ja m'has precedi"
familiar, extern, amic o conegut,
que un dia ens tornarem trobar
com creient segur ell estic
i que tots m'esperau allà.
Jo aqui encara visc
amb fe que això serà
un dia si Déu vol llunyà..
l´Autor
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
222 Relats
334 Comentaris
199654 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.
Últims relats de l'autor
- Senyor Candidat
- Les campanes toquen pel Pare Massot
- Xiulem un mateix cant
- IMAX
- A MATEU JOAN I FLORIT, EN MARIÓ DE SANT JOAN
- Quan se'n va l'hora de l'lusió, arriba potser la de la Rebel.lió
- EL PRIIMER d'octubre DEL DESSET
- INDEPENDÊNCIA
- MARGALIDA VALLESPIR LLABRÉS (Muro 11 09 1927-Ciutat de Mallorca 3 05 2017
- SI NOLTROS VOLEM SOBERANIA
- ADÊU CASETA DE FORNALUTX
- ALÇAU-VOS
- LA CANÇÓ DEL " CAVALLER"
- 1715
- IN MEMORIAM PER MEMÔRIA