Cercador
La mort, un meu desconegut.
Un relat de: En_record_a_Capdelin- Compartir:
Existeix la mort? no ho se. Però es, pot ser. Que ho sabré.
Se que la mort que se, du la vida en un mateix.
Per la teva mort t'escric avui. Poesia naïf, vas dir,
de bon començament. I m'agrada.
Et vaig llegir per un adéu: el més comentat.
No soc amic de adéus: trenquen la funció,
de les esquenes.
Però l'enyor del que saps, que mai ja podràs saber,
es l'enyor per ell mateix; La paraula, que neix de la pèrdua...
i quina pèrdua més punyent que la d'algú que mai has trobat,
quan hi era? la veritat primera:
El valor del moment viu, que a cada instant batega.
Per anar morir alhora. La mort... es el que que queda!
la possessió, del record. Que ja mai tornarà
a l'acció. D' aquesta meva, teva vida.
Mica en mica, rera el teu rastre, el rastre
dels teus mots morts. En mi tu, ja vas ressuscitat
a la teva meva vida.
i així anem del braç
etern de les paraules
existeix la mort?
No ho se, Però...
el primer: La paraula.
Del primer relat:"poesia naïf"
LA CIGARRETA CENT MIL
Avui fumes, Noèlia,
la cigarreta cent mil,
ros americà,
de verí la boca plena
i a l´empassar-te
la glopada de fum
sents un profund
plaer que t´allibera;
(no és certament aquesta
la manera de viure bé)
i omples els buits
de la teva vida
amb aquesta seductora boirina
que lentament t´envaeix
i t´enverina.
- És moda-, deies,
quan vas començar;
ara voldries deixar-ho
i no pots, és clar;
el tabac et crida,
t´acompanya, et calma,
perfuma el teu pensar...
Ets esclava d´ell, Noèlia,
i... et pot matar!
Se que la mort que se, du la vida en un mateix.
Per la teva mort t'escric avui. Poesia naïf, vas dir,
de bon començament. I m'agrada.
Et vaig llegir per un adéu: el més comentat.
No soc amic de adéus: trenquen la funció,
de les esquenes.
Però l'enyor del que saps, que mai ja podràs saber,
es l'enyor per ell mateix; La paraula, que neix de la pèrdua...
i quina pèrdua més punyent que la d'algú que mai has trobat,
quan hi era? la veritat primera:
El valor del moment viu, que a cada instant batega.
Per anar morir alhora. La mort... es el que que queda!
la possessió, del record. Que ja mai tornarà
a l'acció. D' aquesta meva, teva vida.
Mica en mica, rera el teu rastre, el rastre
dels teus mots morts. En mi tu, ja vas ressuscitat
a la teva meva vida.
i així anem del braç
etern de les paraules
existeix la mort?
No ho se, Però...
el primer: La paraula.
Del primer relat:"poesia naïf"
LA CIGARRETA CENT MIL
Avui fumes, Noèlia,
la cigarreta cent mil,
ros americà,
de verí la boca plena
i a l´empassar-te
la glopada de fum
sents un profund
plaer que t´allibera;
(no és certament aquesta
la manera de viure bé)
i omples els buits
de la teva vida
amb aquesta seductora boirina
que lentament t´envaeix
i t´enverina.
- És moda-, deies,
quan vas començar;
ara voldries deixar-ho
i no pots, és clar;
el tabac et crida,
t´acompanya, et calma,
perfuma el teu pensar...
Ets esclava d´ell, Noèlia,
i... et pot matar!
l´Autor
12 Relats
6 Comentaris
11786 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Hem obert aquest espai comú en homenatge i record del company relataire Capdelin, mort a l'edat de 70 anys a finals de 2009.La notícia ens ha arribat tard, però no volem deixar passar l'oportunitat de dir-li tot allò que la seva poesia ens ha inspirat. Ara és hora de que nosaltres li regalem alguna part nostra, en agraïment als seus poemes, als seus comentaris, al seu esperit que durant molt de temps va dansar, i enamorar, aquestes pàgines.
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
Us convidem a deixar els vostres escrits, els vostres poemes, les vostres reflexions, els vostres dibuixos, els vostres sentiments...
Si desitgeu publicar algun relat en aquest usuari, per mantenir-lo viu:
usuari: En_record_a_Capdelin
clau: Capdelin