La monstruosa imatge dels decapitats

Un relat de: Romendacil

Talment un grèngling entrant per la finestra, era quelcom sense cap mena de sentit. Davant meu hi havia una de les imatges més espantoses mai concebudes per un ésser humà, i el més terrible és que havia estat realitzada. Es tractava de la monstruosa imatge dels decapitats.
Feia ja alguns dies que aquells 7 cadàvers reposaven dins d'aquella habitació, fins que un treballador que passava per aquella zona poc concorreguda del magatzem , alertat per la intensa pudor, els va descobrir.
L'espectacle que es va trobar era tremebund. Els 7 cossos estaven distribuïts de manera aparentment aleatòria per l'espai. S'aguantaven drets d'alguna manera que no vaig poder aclarir el poc temps que vaig poder aguantar allà dins. Tenien la mà dreta dins la butxaca dels pantalons i el braç esquerre penjant. El més corprenedor, no obstant, eren els caps. Cada cos tenia un cap entre els seus peus, però els caps no es corresponien amb els cossos, sinó que cada cap estava disposat de manera que estigués mirant el seu cos.
A un racó de l'habitació hi havia recolzada a la paret el que semblava ser una destral de guerra, totalment ensangonada. El més sorprenent, però, és que la destral era la única cosa ensangonada de l'estança. Allò em va fer pensar que els assassinats no havien ocorregut allà mateix, sinó que els cossos havien sigut traslladats una estona després de morts, quan ja havien deixat de sagnar.
Per un instant vaig pensar que la imatge tenia un cert encant, fins i tot una mena de criteri estètic treballat. Acte seguit em vaig horroritzar de mi mateix i vaig sortir d'allà dins.

Comentaris

  • hola romendacil,[Ofensiu]
    Tiamat | 31-08-2005

    ja és el segon cop que vinc a parar al teu relat gràcies als "autors a l'atzar", i és que tens un nick que m'agrada. Sembla d'algun trobador romàntic..

    m'ha agradat la macabre escena dels decapitats, té certa poètica, com una mena de degeneració romàntica d'algun assassí.

    és evident que no és un relat amb argument, com el que estem acostumats a llegir, és solament una escena. Potser per això, no m'ha convençut la frase final, a mi (jo com a lectora), no m'interessa si vas sortir o no de l'habitació, no m'aporta res de nou, és superflu. Tampoc m'interessen les teves conclusions (les del narrador, vaja) sobre com ha matat els cossos. Pel meu gust, em quedaria només amb l'escena, que el qui ho llegeixi, de cop se la trobi de cares, sense voler explicar (mig explicar) perquè és allà, quants dies feia que hi eren, i què vas fer tu després. En fi... jo ho veig així.


    Aprofito el comentari per donar-te la benvinguda a relatsencatala!


    Salut!!


    Tiamat

l´Autor

Romendacil

1 Relats

1 Comentaris

704 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor