Cercador
La meva petita màquina vermella
Un relat de: zirvi- Compartir:
Torna a la meva ment el dubte,
No aconsegueixo trobar l'equilibri,
tanco els ulls, respiro fons i penso:
patir m'aterra!.
Deixar-se guiar pels sentiments, a vegades, fa mal,
és un dolor excitant, però no deixa de ser dolor.
Els sentiments també creen soledat.
Desitjaries mil coses que mai succeiran,
Intentes conformar-te amb petits detalls que t'alegren l'existència,
però l'egoisme humà és més fort.
Vaig intentar ser l'ama del meu silenci,
però no vaig poder ocultar els meus sentiments,
van sortit a la llum amb l'ajut d'unes copes que no havia d'haver pres.
L'alcohol és un activador nat de la paraula.
Crea situacions irreals que només existeixen per a tu.
és llavors quan caus i no pots evitar la trompada.
Un dia com el d'avui,
reflexiones novament,
i et preguntes què t'estarà passant.
Fas el pla perfecte per acabar amb aquesta situació,
et mentalitzes, calcules fins l'últim detall
i esperes amb ansietat el dia apropiat per posar-lo en marxa,
llavors, te n'adones que falla el detall més important de tots,
aquell que amb el cap fred i la ment calculadora no apareix mai.
Aquest detall no és altre que la meva petita màquina vermella.
Com puc enganyar el meu cor?
Comentaris
-
Ai de la dualitat humana![Ofensiu]Arbequina | 31-08-2006
Res, plasmes molt bé al poema (més aviat una redacció estranya) la dualitat instint-raó.
La veritat és que el teu escrit te un valor, com a comprimit del que expliques, molt alt. Poses, en breus frases, quasi tot el que hi ha a dir d'aquesta dualitat, i inclús més (com quan parles de l'alcohol, etc).
El que passa és que a cops la lluita raó-instint és més complexa i s'hi afegeixen un munt d'institnts contraposats i, a cops, inclús raonaments contraposats, i arriba a haver-hi, dins nostre, ja no una baralleta menor, sinó una autèntica guerra global que, clar, ens acaba per esgotar i intentar treur-ho d'alguna manera. Tu ho has fet amb aquest poema-redacció de manera encomiable.
Per cert, parlar de sentiments... jo prefereixo dir-los instints, que sona més al que en realitat són.
Una abraçada i fins una altra.
Arbequina.
l´Autor
5 Relats
19 Comentaris
7177 Lectures
Valoració de l'autor: 8.83
Biografia:
A vegades sentim tant que l'única manera d'expressar-ho és escrivint.Em permeto l'atreviment de fer-ho aquí, amb vosaltres.
Gràcies per deixar-me expressar. Ho necessito per sentir-me viva.
Zirvi.