La meva lluna

L'estimat reflex,
que ens il·lumina en la foscor,
ens guia al horitzó,
i ens acompanya dia darrera dia,
Fins al final dels nostres dies.


Aquesta llum eterna,
que sembla que mai ens deixarà.
Aquesta nostra germana,
que en la nit ens guia fins la propera claror.
Encuriosits pel seu exterior,
sempre plorant d'amor.

La fi s'acosta inplorant el destí,
preguntant-me mil vegades,
que he fet malament?
i responent-me mil mès,
no ho sé...

L'astre ens il·lumina i ens protegeix,
no li guardem rencor,
sino l'amor que es mereix.
Regalem-li cada nit un petó, o una oració,
demanem-li perdó per el que hem fet,
o per el que no hem fet.

Estima la lluna per el que és,
no per el que esperes d'ella.

Estima-la