Dins teu

Cansat sempre de perdre el temps i d'esperar,
D'esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren,
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi em triat el mateix camí.

Se que amb tu podré somiar per sempre més,
Fer-ho tot realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.

I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m'han pres un tros de món,
Ara es quan em perdo en la foscor,
Ara es quan voldria despertar.

Ara es quan mes et trobo a faltar,
Quan dic por més por fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser un mateix si tu no hi ets.

Però saps que seguiré esperant el meu moment,
Pacient, valen sempre pendent com bufa el vent.
Imagina un món en vida ,
On el desig fos sempre realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.


serGii~