La meva amiga Lola

La meva amiga Lola mirant la mar a la Barceloneta un dia que la mar estava molt moguda ('mar batido' diu ella).

La meva amiga s'anyora (té 'morriña') la seva mar, el seu gran oceà. Ella es vinguda de Vigo.

Ensuma l'aire, queda bressolada per les ones.

Aquell dia va disfrutar especialment perquè la mar estava com mai a la Mediterrania, la mar d'aigua batuda.

La meva amiga està tenint cura de la seva mare, malalta d'Alzheimer, i poques vegades por mirar-se la mar.

Quan algú, el seu germà, vé i es fà càrrec de la mare un dels rituals es anar caminant cap a la platja. I fer -hi un volt.

L'ultima vegada que va tenir un temps per ella mateixa, va anar-hi al Liceu per gaudir de Madama Butterfly, era el juliol.

Fer-se càrrec d'algú que va perdent capacitats i de mica en mica es fa dependent és molt dur; però quan aquesta persona és qui t'ha donat tot a la teva vida, t'ha fet ser, és molt més dur encara.

Sóc testimoni de tot un procés, del seu dolor i del seu coratge.

Ella era amiga, però en aquest moment jo l'admiro.

Les persones treuen el seu ser quan la vida les col·loca en situacions límit.

Fer front a un Alzheimer és un dels grans reptes.

Donar la talla davant de la vida.

Cada dia veig pels carrers més i més cadires de rodes. Gent gran que depenen de nosaltres i miro la cara de qui els porta i, sabeu què, veig un sonriure, veig pau.

Paraules dolces, estimació, carinyo, ... és el que rep la seva mare.

Hi ha moments en que tot se li cau a sobre però ho remonta amb més força i valentia. I li planta cara a la vida. Lluita per ella i per la mare que la va estimar.