la mesura de totes les coses

La platja llarga de Castelldefels és curta. D'això me'n vaig adonar estant a les Azores, que son unes illes que no existeixen gaire perquè estan just a l'espai que queda entre pàgina i pàgina de l'atles, quan gires full per abandonar el continent americà i trobar-te amb això que coneixem com Europa (que és una part d'Asia que, com que hi vivim nosaltres que sóm els que fem els atles, ens estimem molt i per tant marquem diferenciadament).
Doncs bé, estava a les Azores i, la veritat, estava profundament preocupat perquè volia banyar-me al mar, operació no gens senzilla quan estàs rodejat d'aigua, sí, però hi ha un penya-segat d'uns quants centenars
de metres -per dir una mesura- que te'n separa. És a dir, que la costa de les Azores és molt escarpada i com a molt pots accedir, amb sort, a alguna caleta diminuta banyada per un mar d'un blau fosc més aviat poc simpàtic.
Doncs estant jo en una d'aquestes caletes i enyorant la mare pàtria somniava amb la platja llarga de Calafell, que en aquell context encara em semblava més llarga, fins que un amic em va parlar d'illes pacífiques i de les seves platges de sorres finíssimes i llargades descomunals. A partir d'aquest moment ja no he pogut tornar a veure mai més igual la pobra platja llarga de Castelldefels, que em sembla tan sols un succedani, una mala imitació, petita, bruta, raquítica i lletja, d'aquest paradís que no conec però que imagino perfecte