La meravellosa Àfrica negra...

Asseguda a la platja
amb tot el meu pensament en dol
recordo l'agonia de la guerra
que assetja la meravellosa Àfrica negra.
i tot observant la posta de sol
maleeixo aquesta impotència
d'observar una intocable realitat

Puc mirar, però altra cosa és tocar
mirar com la gana s'apodera dels pobles
mentre observo de prop les roques
mirar com s'esclavitzen els infants
sota aquest cel que ara em sembla tant blau
mirar com la barbàrie omple les seves vides
mentre l'olor de les ones m'envaeix l'olfacte
i no poder tocar ni un sol moment
de la seva trista existència
que faci honrar la riquesa d'occident
Aquesta riquesa és injusta
i us parlo d'ella amb temor
un temor que s'apodera
en veié la pobresa
de la meravellosa Àfrica negra.