La mare que les va parir!

Avui se m'han escapat les cabres,

Quan he anat a donar menjar a les cabres he vist que no eren dins al corral,per sort no eren gaire lluny.He agafat un bastó i m'he apropat lentament per no espantar-les,intentant acorralar-les,vaja que he hagut de fer de gos d'atura ja que no en tinc.
Quan he aconseguit ser al darrere seu s'han posat neguitoses i han començat a mirar-me malament.Llavors he aixecat el bastó i quan anava a fotre-li garrotada a la més vella,enlloc de començar a córrer,se m'ha acostat i m'ha dit:

-Què! Em penses pegar? Quantes vegades has saltat tanques,quantes vegades busques la llibertat? Tu,no sempre dius que no creus en aquesta societat,que no vols cadenes,que l'únic que vols és ser lliure dins del possible?
No t'has cregut diferent de tothom i has fugit més d'una vegada? (les altres anaven assentint amb el cap).
Quan no vols seguir cap moda,no ho fas per no sentir-te com un més del ramat?
No has portat la contrària només pel simple plaer de portar la contrària?
Quan marxes un cap de setmana,no ho fas per escapar tot i sabeeeee-beeee-beeee,perdó, tot i sabent que tornaràs al corral?
I l'última pregunta: quan et diuen que estàs com una cabra,no t'agafa com una mena de satisfacció i et sents original? Eh?
Au,va! Que sembles curt! Fes el favor d'abaixar el bastó i obre'ns la porta del corral que ja hem tombat prou,i no tenim ganes de tornar a saltar la tanca.Fins demà!

    GLUPS! He abaixat la mirada juntament amb el bastó i he anat a obrir la porta.Una a una han passat davant meu mirant-me de reüll i amb desconfiança.He deixat la porta oberta i he marxat cap a casa.

Ara acabo d'arribar,i després d'escriure això i pensar que potser si, que estic com una cabra,me n'aniré a dormir. Que com va dir algú,és quan s'hi veu clar.