La màquina per a viatjar (Una mica perillós?? by: Jenifer)

Hola! Hem dic Jenifer, i tinc 8 anys. Sóc una nena molt simpàtica, agreable i guapa, us ho dic perquè tothom m'ho diu . Tinc molta imaginació, i això és el meu defecte, perquè en tinc massa. Estic tot el dia dibuixant cantants d'abans, o dibuixant manga, també hem comportava malament, feia moltes bestieses i era insuportable. Els meus pares estaven una mica preocupats, llavores hem van enviar en un internat, jo trobava que no calia, però jo també hem passava una mica. El primer dia es va passar molt bé, el segon dia, pel de matí hem vaig passejar pels passadissos del internat, vaig baixar unes escales curtes, i hem vaig trobar en una aula molt estranya, hi havia moltes màquines, però una màquina hem va destacava molt, la màquina era molt gran, i tenia una bona capa de pols. Era de color negra per fora, i marró per dintre, per fora i havia una entrada petita i per dintre tenia moltes coses estranyes, hem vaig assentar molt curiosa, i vaig observa aquesta màquina, davant meu, no hi havia cap volant ni res, llavora'ns no era cap cotxe, i tampoc hi havia cap freno, hi havia una espècie de rellotge petit que en conte de xifres hi havien dates d'anys, el primer any era l'any 1940m i anava pujant fins arribar a l‘any 2006.
Vaig començar a tocar una mica tots els botons i de cop, hem va assemblar adormir-me i despertar-me, vaig obrir els ulls, i em trobava en el metro, amb la Marylin Monroe, a sobre d'una graella, amb la vestit blanc aixecat perquè el metro passava sota de ella.
Hem vaig quedar paralitzada, vaig decidir anar a fer-li una abrasada perquè era una de les meves ídols, i no vaig tenir temps ni de tocar-la que un llamp hem va passar davant meu, i hem vaig trobar una altre vegada en la màquina. Vaig pensar que tenia k trobar una solució, encara no estava del tot espantada, però no tardaria a ser-ho, vaig tocar tots els botons que veia, en vaig tocar un de molt petit i de color verd, era tan petit que hem va costar una mica apretar-lo.
I hem vaig trobar al mig de la jungla , aquesta vegada hem vaig espantar una mica, perquè a 8 anys no sabia molt nedar i hem trobava al costat d'un riu. Al mateix temps, vaig sentir:
-ooooooooaaaaaaaaooooooaaaaaaa!!!-
Vaig veure en Tarzan que passava davant meu, agafat a un liana, amb un mico a l'esquena, hem va agar de la cintura, i jo de tanta por que vaig tenir hem vaig deixa anar, i vaig caure a l'aigua, i PUF! De cop estava en la espècie de màquina tota mullada, tenia fred, i estava una mica espantada, no sabia que m'estava passant, llavora'ns vaig pensar una mica,, i vaig mirar el rellotget, vaig pujar mirant les dates, i vaig pitja l'any 1960, vaig veure com el món es girava i tornava ser normal, però ara no estava ni en un metro ni en la jungla, era una cosa més espantosa, estava en el any on la NAU la cloc va pujar a la lluna, es a dir, els primers astronautes que van pujar a les estrelles.
Tothom hem volia fer pujar, però jo me'n vaig anar corrents lluny i lluny, i davant meu hem va parar un home alt i una mica gordet, era el Amstrong, ell també hem volia fer pujar, quin horror! Aaaaaaahh!!! Vaig cridar molt fort, i l'Amstrong hem va deixar, i una altre vegada hem vaig trobar en la espècie de màquina, jo estava plorant, tenia fred i molta por, no sabia que fer, llavora'ns vaig torna a veure el rellotget, i havia una llum lila aluminat un any, l'any 1964, aquest any hem sonava molt, el vaig pitjar, i de cop tot era negra, la llum no venia, vaig veure un forat blanc, i vaig posar el dit, i hem vaig trobar en el salo dels meus avis, estava veient la meva mare en una banyera banyant-se amb els meus avis, estava en la època en que la meva mare tenia 3 anys, sabia ara que ningú em podia ajudar, hem vaig girar, i hem vaig trobar-te amb un gos gegant, era en tramunt!, el gos dels meus avis, com que ell no me coneixia va començar a lladrar com un boig, vaig estar molt espantada i vaig corra i corra i corra, fins que en pocs segons hem vaig trobar en la màquina, estava molt i molt espantada, pensava que mai s'acabaria, sense tocar res vaig desitjar torna a la normalitat, torna a l'interna't una cosa molt rara hem va caure al cap, era un ocellet de plàstic, que tenia un paper al cap, el vaig obrir i vaig llegir que posava:
-si vols trona a casa crida: hola!!!
Vaig fer el que hem deia el ocellet, tenia por que no funciones però era la única manera.
Vaig torna a casa un any abans de que me posessin en un internat, vaig prometre que mai més feria bestieses, i que sempre hem portaria bé.