La maduresa i declaració de principis

Un relat de: Josep Bonnín Segura

La maduresa és un estat que t'arriba sense que te n'adonis. És un procés d'assimilació de les diverses experiències viscudes, integrar-les per anar essent un ésser humà més complet.
De cop n'ets molt més conscient de moltes coses que abans, per la presa de viure- que no vol dir en absolut que ara visquis dins l'apatia- se'ns escapaven de les mans. Ara, repeteix, n'ets molt més conscient i no tens pressa. L'edat? No, ca. No és l'edat, és un procés que uns fan i es tornen més persones i altres no.
Aquests altres que no el fan, no aprenen de les experiències viscudes, no les integren i travelen per mil de vegades amb la mateixa pedra. No saben escoltar, ni en volen aprendre; ja que el seu ego i la seva prepotència els du a pensar que tenen la veritat absoluta. Amb aquesta creença; què es pot treure d'una altra persona, o d'una circumstancia? Res, és la seva resposta.
La maduresa et presenta tot un grapat de comoditats. No necessites demostrar res, ni tan sols a tu mateix. Et conformes amb el que vas assolint dia a dia, instant a instant sense fer llargs plans (tots els llargs plans són falsos, i a vegades inclusiu els curts). El futur és tan fràgil que pot quedar trastocat en un no res.
El que no aprenen, els que es creuen que necessiten tenir per ser; paradigma altament equivocat, tenen un gran forat, un pou que necessiten omplir de coses; que els hi donen la satisfacció momentàniament, llavors en necessiten més i més fins que es converteixen en uns autèntics addictes del "tenir". Aquesta addició els pot portar a fer coses molt perilloses, mancades totalment d'ètica i que els pot portar davant dels tribunals de justícia i anar a parar a "l'ombra". Solen esser d'un xulesc increïble, manipuladors/res, ordidors de plans maquiavèl·lics i conspiracions. No tenen mesura, si per aconseguir una cosa que senten o es creuen que la necessiten, serien capaços, fins de vendre a sa mare.
De tant en tant la vida que és molt sabia, els hi pega una bona bescollada. N'hi ha que aprenen i fan un canvi radical i d'altres que simplement li donen la culpa a coses externes a ells/elles: Conspiracions en la seva contra, la mala sort, un llarg grapat d'excuses que son capaç d'inventar-se com tal de no agafar el bou per les banyes i fer una revisió de la seva manera de "viure".
Retorn al que deia de la maduresa, t'enfades poc. Ets capaç de perdonar, ja que has aprés a perdonar-te, que això encara és més difícil.
Perdonar als altres, si t'ho muntes bé pot esser com un joc, però perdonar-se a un mateix és un salt mortal amb triple pirueta.
Aprens a no donar massa importància a segons quines coses; no és que et tornis en un "pasota", sinó que a mida que arribes a aquest estat crees una escala de prioritats. Les radicalitats et fan nosa.
No pots suportar la incoherència, la injustícia ni la hipocresia. Així i tot, saps mesurar la resposta i les visceralitats fa estona les tens descartades.
No et sents desenganyat. Vius i et costa encara, ja que no té l'has fabricada la cuirassa protectora que no et mogui per dins quan t'arriben segon quines bestialitats que ocorren al món.
Penses que abans en devien d'existir igual, però ara mateix tens accés a unes informacions que abans no tenies.
Creus amb Déu i no t'avergonyeixes de dir-ho. Ja que creus que hi és en cada forma de vida, des de la flor més petita fins a la vida animal i humana. I has arribat a no tenir cap religió sense considerar-te agnòstic. Creus que per comunicar-te amb el Déu que veus, que sents, no et manca cap tipus d'intermediari i menys els que s'han auto atorgat aquest do. Aquí hi denotes més supèrbia que altra cosa i no et deixes enlluernar per les seves paraules que moltes vegades són tan contradictòries que res tenen que veure amb la manera en que actuen.
Et capaç de dir les coses pel seu nom sense en cap instant ofendre a la persona, ja que creus que una societat serà més justa i harmònica, sense insults ni desqualificacions que perceps que es donen massa sovint i tu et negues a entrar dins aquest joc. A més, malgrat a tu t'insultin i intentin desqualificar, ja ni t'ofenen ni t'arriben. Els insults et traspassen com si fossis de cristall, aquest és el secret, no ofereixes cap tipus de resistència. A vegades el silenci és, moltes vegades la millor resposta. No és que no tinguis capacitat de respondre, ans si que la tens, però t'estalvies les energies per dedicar-les a coses més importants.
Aquest article, o més bé la idea feia estona que la tenia escrita per a desenvolupar-la i he sentit que ara era el moment.
Quan surti aquest article, ja haurem canviat de batlle. Voldria que la maduresa fos el constant d'aquests dos anys. Pep Lluís Colom és jove encara, però de bona pasta.
Una persona que el dia en que rep la vara de batlle de Sóller, és capaç de rememorar els seus padrins i padrines, les seves arrels, em dóna a intuir que es tracta d'una persona sensible i que estarà pel servei dels ciutadans de Sóller.
De l'absència de representants del partit de l'oposició, el Pius Pius, sols dir que ho vaig considerar un acte de menyspreu i mala educació, no tan sols al nou batlle (que ho serà de tots els sollerics i solleriques, l'hagin votat o no), al consistori i també als seus votants que voldria creure que no els triaren per fer aquests paperots. En canvi alabar el gest del Batlle de Fornalutx que, malgrat pertany al grup polític del PP, si hi va estar. Ja ho diu el dit mallorquí: "Que de porcs i de senyors..."
Tanc l'article amb una referència a una vida coherent, plena i madura; la de Vicenç Ferrer que ens ha deixat; que no ha mort, ja que ell hi serà en cada una de les seves obres que ha fet ajudant als més dèbils. Persona políticament incorrecte, s'ha convertit en un mirall incòmode per la cúria eclesiàstica catòlica. Ell si que ha traslladat amb accions positives el missatge de Jesús de Natzarè. O sigui que d'aquesta lliçó de Vida, qui sigui frare que prengui candela¡


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!