La llegenda del planeta blau

De cop, una llum blava començà a pampalluguejar al tauler de control. L'Arnau accionà la palanca i la cadira tornà a la posició vertical. Va quedar impressionar: davant seu s'estenia, en la seva immensitat, el planeta blau. Al cap d'uns instants va aconseguir desviar la mirada, i les aeropantalles li van confirmar que l'astre es trobava exactament al lloc que indicaven els antics documents. "Així doncs, no era cap falòrnia", és digué, experimentant una barreja d'eufòria i alleujament, mentre premía el lloc indicat de la pantalla tàctil per comunicar a la nau la seva decisió d'aterrar.

L'Arnau es posà els guants els guants de defensa i comprovà l'estat de les càpsules alimentàries mentre la porta hidràulica s'obria lentament. Va travessar el llindar electromagnèticament protegit i es trobà amb un trist paisatge desèrtic davant seu. Va agafar l'Explorator (el típic vehicle utilitzat en les exploracions de planetes desconeguts) que portava al magatzem de la nau, i sortí a descobrir el mític planeta.

Al cap d'unes hores que se li feren eternes, un edifici, a la llunyania, trencà el monòton paisatge. Va dirigir-hi l'«hovercraft» a tota velocitat i poc després pogué contemplar una ciutat encara més depriment.

Els edificis estaven completament en runes. Es veia clarament que els pocs sobrevivents n'havien fugint precipitadament i hi regnava un aire de desolació feia segles. Aferrant-se a una lleu esperança, l'Arnau va començar a recórrer els carrers. De sobre, el seu equip d'exploració va detectar una irregularitat a pocs metres. Provenia d'un gran edifici, probablement un poliesportiu, i hi ha entrar, després de desar el vehicle dins d'un dels seus cubs molecularitzadors. Dins l'edifici, va divisar una estranya obertura al terra. Activant el sistema d'il·luminació del seu guant i els propulsors de les sabates, es llença per l'obertura.

Mentre descendia, s'imaginava infinitat de coses que s'hi podia trobar. També recordà quin era el motiu que l'havia portat allà: com expliquen les llegendes, al voltant d'un mil·lenni enrere, al suposat planeta originari de la raça humana, va estallar la pitjor de les guerres que mai s'havia vist. Van morir-hi milers de milions d'habitants, però un grup de catalans va marxar amb una nau intergeneracional cap a un nou món, deixant tot tipus de violència.

Al cap d'un minuts va tocar terra. Davant seu es trobava un elevat nombre de passadissos i bifurcacions. Va seguir-ne el més gran i al cap d'un temps va arribar a una sala rodona, presidida per una prehistòrica pantalla de plasma. Connectant-hi el seu aparell mòbil va aconseguir encendre l'ordinador que li corresponia i va poder trobar un informe sobre aquella civilització.

Els habitants d'aquell planeta havien gosat començar una quarta guerra, que n'havia destruir l'atmosfera i l'havia desertitzat completament. A hores d'ara seguien la guerra sota terra, tot i que el motiu ja els era desconegut. Aquell indret havia sigut una base militar cent anys enrere. Vist això, l'Arnau va decidir que seria el millor que mai es descobrís l'existència d'aquell planeta, on una estranya malaltia dominava els homes: l'afany de destrucció. Així va ser com el "planeta blau" va continuar sent una llegenda per sempre més.