La incorporació (I)

Caminava amb pas ràpid pels deserts carrers que duen a Stodeon, la capital del planeta. L'escalfor espaterrant dels dos sols em feia suar de valent, però aquest cop el recorregut no se'm feia tan feixuc. No podia deixar de pensar ni un minut en el meu sorprenent i revolucionari descobriment.

Al cap de ben bé vint minuts de camí, i després d'haver-me lamentat diversos cops per no haver agafat cap vehicle, vaig arribar a la ciutat. Vaig passar pel mig de la zona comercial, on milers de botigues hi ofereixen utensilis únics en tot el planeta. En qualsevol altre moment la gran varietat d'objectes que s'hi exhibeixen m'hauria deixat meravellat. Fins i tot hi ha qui diu que s'hi pot adquirir objectes d'altres planetes! Un mite, sense dubte sorgit de l'influencia publicitària i la imaginació de la gent... Està comprovat que els Amonians som els únics éssers intel·ligents de la galàxia. S'han enviat centenars de sondes especials i ni una d'elles ha descobert el més mínim indici de vida, a part de la microscòpica, així què és del tot improbable que existeixi vida en una altra part i molt menys intel·ligent. Però aquell dia no vaig dedicar ni un instant a pensar en totes aquestes coses... Ignorant els lluminosos aparadors vaig anar de dret cap a la primera plataforma mòbil, que es va posar en marxa amb un lleuger brunzit un cop li vaig haver indicat el camí més ràpid cap a la meva destinació. Durant el viatge vaig repassar mentalment els resultats de les meves investigacions i en la possibilitat d'obtenir recursos per prosseguir el meu projecte. De sobte, vaig sentir una veu:
- Pensa estar-s'hi tot el dia, aquí?
Vaig mirar al meu voltant. Davant meu hi havia un home de mitjana edat, impacient. Darrera seu es veien els grans edificis de vidre que componen el centre d'investigacions tecnològiques.
- Ho sento... - vaig murmurar-li, i baixant de la plataforma vaig dirigir-me cap a l'entrada principal per entrar a l'immens recinte universitari. Vaig felicitar-me per triar una hora tan adequada: el camí estava ple a vessar d'estudiants que sortien de les classes. Com vaig poder, em vaig obrir camí entre la multitud fins arribar a la porta lateral de la facultat d'investigació de noves tecnologies. Vaig introduir la targeta d'identificació a la ranura i la porta metàl·lica va començar a aixecar-se, mentre una veu femenina m'anunciava que m'estaven esperant a la porta 212.

Vaig travesar la porta i després de recorrer nombrosos passadissos vaig arribar sense més incidències a la porta indicada. Vaig donar-hi uns copets i tot seguit vaig entrar. L'habitació era buida! Primer pensava que devia haver-hi una equivocació però tot seguit vaig veure que sobre la taula de fusta que dominava l'habitació hi havia una carta adreçada a mi. Vaig obrir-la, intrigat, i el que vaig llegir em va deixar bocabadat. Era un comunicat oficial del Servei de Defensa Planetari (SDP) i deia que les meves investigacions serien plenament subvencionades pel govern. Vaig haver d'agafar-me a la taula per no caure. Això era fantàstic! Ni tan sols havia presentat el resultat de les meves investigacions a la universitat i ja s'hi havia interessat l'exèrcit.