La llagrima d'un home

Un pacient silenci es fa present,
no hi ha desig tampoc preocupació
buida però no morta queda en blanc la ment,
estic sol en mig de tot, tot m'és diferent.

Els pulmons s'omplen de pors,
torno a respirar rutina
ja no puc reprimir més els meus plors.
Durant un instant m'has tingut estima,
però percebo el temps que perdo
al valorar el que ja no tinc,
torno a mirar sense perdó,
no puc adormir el que em crema a dins.

Se què és el darrer pensament que es perd,
mes no el vull, car només em causa dolor,
i tampoc vull alçar-me del llit tot i estar despert
i el que sento amb tu hagués compartit fins a la mort.

T'ofereixo el que en fi preval,
l'Amor no és un mer sentiment,
no pretenc donar-te una seguretat material
que de la felicitat no en sigui el fonament.