La Guerra del Pont

Calia la infrastructura, per tenir connectades les xarxes i per poder fer intercanvis comercials. Així ho començaven a apreciar els dirigents a les dues bandes del riu. En les seves reunions d'alt nivell es posaven cada cop més d'acord en donar un impuls determinant a la construcció de la mateixa. Per això calien recursos. Ja en parlarien més endavant.

- Ciutadans d'Ícia, prohoms i notables, reunits en aquesta sala per dur endavant el projecte titànic que ens plantegem, el pont que serà més q'una metàfora, que ens conduirà directament a les portes del futur. Doncs les nostres generacions no poden suportar per més temps que estiguem isolats. Cal que posem la primera pedra, la que ens faci avançar en la direcció correcta, la del progrés. Nosaltres sempre hem estat del cantó dels avenços en enginyeria, i ara les coses se'ns posen de cara, amb els nous materials, i amb els càlculs avançats que poden fer els nostres ordinadors. No hi ha excusa per girar la cara a l'avenç dels temps. Hem d'acarar el desenvolupament, amb valentia. Vosaltres podeu fer aquesta passa, que pot semblar titànica, però que ens apropa en el fons a nosaltres mateixos. Cal que fem la infrastructura, que poguem demostrar al món que ens esguarda amb expectació del que som capaços. Que podem construir una salvaguarda pels temps a venir, que podem allotjar en els nostres cors la llavor de l'esperança. Això és el que us volia dir, que hem de ser capaços per damunt de tot.

Qui parlava era el president del govern d'Ícia, veïna de Zètia, el molt honorable senyor, segons el tractament que tenia atribuït, perquè se'n podia parlar una estona del personatge, el senyor Ladislao Bretons, conegut arreu per les seves operacions privades no sempre en consonància amb la legalitat, que per altra banda imposava ell mateix soterrada o manifestament. Els de Zètia feia temps que sentien parlar d'aquest projecte, que sonava en les reunions dels governs d'Ícia, i que els enorgullia, als d'Ícia. Eren reticents de bon començament a fer una construcció per sobre del riu, el més ample del món, a la seva desembocadura, on hi havia les més grans ciutats de tots dos països, a banda. Era necessari fer un esforç colossal per a una obra d'aquesta mida. I com que la idea no havia estat seva, els de Zètia consideraven que podien alentir el procés. A més a més no els havien comunicat les intencions directament, cap membre del govern Icià.

Però els noticiaris en parlaven llargament, a tots dos països. Els uns donant per imprescindible l'obra, que havia de ser feta de totes totes, sabedors que la idea havia estat seva. Per la banda de Zètia, els habitants del qual país es deien Zetianesos i no pas Zetians, consideraven tots els mitjans de premsa que el seu govern s'havia d'afegir a la iniciativa. Que al capdavall era una idea llargament arrossegada, i que no hi havia motius per introduir-hi dilacions. Varen demostrar que en el fons la idea havia estat proposada feia tres segles i mig per un Zetianès, i que el que feien ara els Icians era reviure-la. Ja havia tingut algunes revifades al llarg de la història. En formes novel·lesques, potser. Ara era el moment, perquè els mitjans tècnics hi eren i ajudaven al progrés. Tota la premsa i televisió Zetianesa estava d'acord en que calia emprendre aquest projecte, que podia semblar fabulós, talment a l'alçada dels temps que vivien en que tot era possible.

- Ciutadans i prohoms de Zètia, considero que no hem de cedir a les pressions dels nostres veïns, que tants maldecaps ens han portat al llarg de la història, que ens han provat d'envair, que han fet vessar la sang dels nostres soldats en aliances impròpies d'un bon veïnatge. Han procurat nodriment i aixopluc als nostres enemics, han estat capaços de trair-nos en els acords que creiem més ferms. La seva paraula ja sabem el que val, i a quin preu es pot comprar. Tanmateix ara ens proposen una acció de logística que ja algunes de les nostres ments més preeminents ja havien pensat en altre temps. Ens diuen que hem de fer el pont, el que els nostres avantpassats ja somiaren en obres tan celebrades com "La travessa de les aigües", d'en J. de Raspall o d'altres d'igual importància, no val la pena que les enumeri totes. Serien moltes. Així doncs opino que hem de posar-nos mans a l'obra quan abans millor. És a dir encetar les accions de prospecció de terrenys i de càlcul d'enginyeria que siguin adients, per tal de dur aquest projecte a bon terme. El mèrit serà nostre en gran mesura, per que som superiors en tecnologia, tot i que aquest bramin que la idea ha estat seva. No ens hem d'oblidar que el poble avançat som nosaltres, que ho hem estat sempre, darrerament si més no, i que no tenim res de que amagar-nos. Perquè coneixem el nostre potencial. Per aquestes raons els demano que ens donin suport en aquesta tasca, que ens farà primers a ulls del món, i de la que s'enorgulliran les generacions.

Així parlà el president i cap d'estat de Zètia, en Agustao Clarons, que ostentava el tractament de molt excels i reverenciable. Els que l'escoltaven eren un grup de notables del seu poble, que estaven disposats a sufragar amb acords publicitaris el cost de la construcció del pont. Tots estigueren d'acord en que s'havien de començar els preparatius. De primer es reuniren un equip d'enginyers seleccionats a les millors universitats del país de Zètia. El mateix feren els seus veïns.

Els enginyers no s'aclarien al respecte de quin era el millor traçat per tal de llançar l'estructura, que era clar que havia de ser penjant, sostinguda per cables i monòlits. Hi havia contínues suspicàcies per tal dels equips tècnics de les dues parts, que sospitaven que l'altre pretenia falsejar les dades que coneixien de primera mà sobre l'orografia exacta i l'estat de les terres a cada riba del riu. Això per aconseguir que l'obra acabés en fracàs per culpa de l'altra banda. Escoltem un dels enginyers de Zètia després d'examinar unes dades proporcionades pels seus col·legues de l'altra banda.

- Això és del tot impossible. Aquestes relacions pluviomètriques i de permeabilitat del terreny no es corresponen amb les dades que tenim de la nostra banda, són optimistes i ens poden induir a l'error. Ho fan expressament per tal que ens agafem els dits. No ho aconseguiran. Aquí hi ha una columna de fermesa de les terres que no es pot acceptar en les nostres latituds, on l'erosió específica dona uns nivells de tolerància baixos a la penetració de les aigües. Se'ns estan rifant. Elevarem una queixa al consell d'estat, al mateix president, això crea un conflicte de caire internacional, perquè ens estan enganyant científicament. No ho podem permetre. Escriuré ara mateix una carta al president per posar-lo al corrent de totes les irregularitats.

La carta al president de Zêtia el treia de polleguera, el president, doncs considerava que els enginyers havien de ser capaços d'extreure les dades objectives sense necessitar de la col·laboració dels Icians. Així i tot no era possible, i a cada carta dels enginyers el president es posava en contacte amb el seu homòleg Icià, si no era que aquest trucava abans, pel mateix motiu.

Les converses entre presidents eren absolutament polides, les bones relacions entre veïns ho aconsellaven. I per alguna estranya raó no s'arribaven a dir les veritats mai directament. Només parlaven de discrepàncies entre els registres coneguts de la zona, per exploracions independents internacionals i les dades procurades per les parts. Parlaven de divergències en els nombres absoluts i relatius, de conceptes que ni els mateixos presidents no aconseguien de comprendre.

- Escolta'm Agustao, és del tot imprescindible que acabem aquesta obra, ens hi hem compromès. Ara no ho podem deixar tot penjat per una colla d'enginyers incompetents. Segur que ens estan enganyant per tal d'assegurar-se la feina per més temps. Volen que això s'eternitzi. Els enginyers funcionen d'aquesta manera. Nosaltres els polítics tenim altres mètodes, ens agraden les resolucions promptes. Per això et proposo que creem entre tots dos i per iniciativa conjunta una comissió de control que supervisi les tasques dels enginyers d'ambdues bandes i que estigui formada per enginyers d'altres nacionalitats, el més neutrals possible. Així ens assegurarem que no hi hagi excuses per allargar el procés més del que resultaria acceptable. I per no haver posat ni una sola pedra em sembla que ja estan trigant massa.

L'Agustao estigué d'acord amb la proposta del seu homòleg, encara que l'addició d'enginyers al projecte no va accelerar-hi la seva posada en marxa sinó a l'inrevés. L'arribada dels enginyers estrangers i la seva manera particular de veure les dades va introduir un altre element de polèmica. I per voler semblar neutrals no deixaven contents als d'una banda ni als de l'altre. Sempre tenien una tercera opinió. Talment semblava que tants enginyers com havia a una taula tantes opinions en sortien, i les dades eren del tot contradictòries.

- Al nostre país no es calcula el coeficient d'arrossegament de pendents d'aquesta manera. Això està molt antiquat. Em pensava que éreu un país de primera línia en investigacions geològiques. Però veig que teniu molt que aprendre. El resultat és 0,93.

- No diguis bajanades! Aquests càlculs teus són del tots infundats, no estàs tenint en compte tots els factors. Has de saber que la nostra tradició de construcció de camins i ponts és inqüestionable. No pots dir que estem endarrerits, no tenim res a aprendre de vosaltres.

Davant d'aquest panorama, el president de Zètia decidí prendre la iniciativa. Li arribaven comunicats de la comissió de control amb el mateix to i la mateixa suspicàcia que els que enviaven els enginyers quan treballaven tots sols. N'Agustao no era cap llumenera, val a dir-ho, però la seva deficitària intel·ligència li arribà per adonar-se que amb la comissió havien augmentat el problema en comptes de minvar-lo. Per això va fer un altre truc al seu homòleg Icià.


- Mira Agustao, estic una mica tip d'aquest assumpte del pont. El que penso fer, i espero que no t'ofenguis, és crear un ministeri sense cartera encarregat d'infrastructures pontàries internacionals. Ras i curt, que s'ocupi d'aquest coi de pont. No vull que t'ofenguis, la idea va ser nostra i ara ho deixem en segon terme. No vull que t'ho prenguis a mal, però és que això comença a afectar l'estabilitat del meu govern, no em queda altre remei, et recomano que facis el mateix. Això va per llarg.

L'Agustao, davant d'aquesta resposta, optà per una altra tàctica. De primer dissolgué unilateralment la comissió de control i expulsà del país, diplomàticament, tots els enginyers. En segon lloc dimití dels seus càrrecs els dirigents de l'equip que conformava la seva part, i posà uns altres en el seu lloc. Principalment per fer veure que allargassar el procés innecessàriament no era la manera d'assegurar-se un esdevenidor a la funció pública. Seguidament ordí un pla per guanyar el pols als seus contraris Icians. Era ben fàcil: enviaria espies. Amb les fronteres permeables que tenien en temps de pau, qualsevol podia entrar en el país, i amb excuses diverses, d'investigació científica, o de càlculs paisatgístics, podrien prendre les mesures que necessitaven. El cas era que havien d'introduir maquinària de precisió, i unes eines que podien ser pesants. Per fer-ho sense aixecar sospites calia trobar algunes maneres de disfressar-les. Encarregà al seu ministre que es possés mans a l'obra, per tal d'aconseguir introduir els espies amb tot el material, això segon seria el més difícil de tot.

Per la banda del Ladislao aquesta idea aparegué en boca d'un dels seus assessors de manera pràcticament simultània. Calien accions d'espionatge per tal d'assabentar-se ben bé del terreny que estaven trepitjant. Així que enviaren els espies uns i altres començaren a tenir el dubte de perquè l'altre part havia renunciat a la comissió de control amb tanta facilitat. Les suspicàcies afloraren un altre. Cop. Havien d'alguna estranya manera imitat els seus moviments. Tenien espies!

- Ciutadans i prohoms de Zètia. Els malparits d'Ícia ens han tornat a trair, com tantes vegades al llarg de la història. Han creat una xarxa d'espies que vigilen la nostra més important ciutat, per la banda de la frontera. Ara es veu amb claredat que el pont era un pretexte, per tal d'acabar introduint els seus sicaris a les nostres terres, per examinar el terreny i fer mapes exactes. La idea sempre ha estat seva, per trair-nos, com finalment han fet. Ho tenien dins els seus objectius des del primer moment. Segurament estan preparant-nos la guerra. Ens volen conquerir, per posar els seus fills a les nostres cases i fer-nos fora. La seva execració és incomparable.

Per la banda d'Ícia els arguments eren semblants. Alguns mitjans de la premsa, els més radicals, encetaren una campanya de desprestigi de l'enemic. Creien que així feien un favor al país. I de pas demanaren que es mobilitzés l'exercit.

En Ladislao Bretons no perdé el temps en fer cas els mitjans d'opinió més radicalitzats. Les rancúnies i greuges en contra de Zètia eren massa grans com per prendre's a la babalà una provocació com aquella. La idea del pont havia estat introduïda per alguns escriptors de l'altra banda, i espies segurament havien fet créixer el convenciment al govern d'Ícia. Calia posar en moviment les tropes immediatament.

Les dues nacions aplegaren tots els seus efectius, carros de combat, naus marítimes, columnes de soldats, tot del que disposaven a la frontera, que era la seva riba del riu. Els primers frecs aparegueren quan les fragates més lleugeres prengueren posicions dins el riu, doncs no hi havia hagut mai acord respecte a quina era la veritable frontera entre els dos països, seguint cadascú criteris diferents, en funció de documents històrics trobats als arxius.

La guerra era inevitable, els frecs entre les dues armades començaren per moviments perillosos entre els vaixells. Seguidament hi hagué una col·lisió entre dues naus. Tots dos exercits començaren a disparar l'artilleria. En pocs dies s'havia organitzat una gran batussa, que acabà amb la intervenció d'un contingent de pau internacional, que acudí a posar ordre abans que algun dels dos països fes servir les seves armes nuclears.

Crearen una nova comissió d'experts, aquest cop sense Icians ni Zetianesos, amb els enginyers expulsats prèviament, per tal que estudiessin la posiblitat de fer una col·laboració internacional per tal de fer el pont. Que se'n diria pont de la pau i que havia de representar l'enllaç per sempre més de les dues nacions oposades. Hi col·laboraren experts de tots els països. Durant la inauguració, el president de les nacions unides digué unes paraules adreçades a tots dos cantons.

- Això ens ha d'ensenyar que la pau és l'únic camí, i que l'única seguretat al món és l'exercici del dret internacional. No permetrem que per picapunts sense solta se'n vagi en orris tota la humanitat.

Així digué el president de nacions unides. Tothom aplaudí. Els antics presidents de Zètia i Ícia, s'ho miraven des de la cel·la on els havien tancat acusats de crims contra la humanitat.

- No entenc com es poden donar la mà els nostres pobles, deia l'Agustao. Nosaltres ens entenem perquè som homes d'estat, però els pobles... no ho puc entendre, de veritat t'ho dic, Ladislao.