La groga

Et lleves i ho saps. Ho notes. Et coneixes prou bé. Ni proves a autoenganyar-te. La ràdio, moviments automàtics a les 7 del matí, la sensació que. Merda. Feia dies que no la tenies. I ara. Bah. Sera un d'aquells dies llargs, fets a trossos d'irritabilitat. Urquinaona. Bordaràs com un gos, gairebé mossegaràs. Saps que durarà fins que. Deixes passar el metro perque va massa ple i no suportes l'hora punta amb tots els estudiants amb carpetes a rebossar (ja!) que baixen a ciutadella vila olímpica. És enveja, pura enveja. Enyores massa aquells anys. Jaume I. Llegeixes el veinteminutos o potser és el metro i t'agradaria tenir algú al costat amb qui poder comentar la merda notícies que escriuen. Pero saps que si ho fas, que si et poses a parlar amb la dona de davant o l'altre del costat, et miraran fatal. I diran la gent està fatal parlar amb desconeguts onsésvist. Barceloneta. Nostàlgia dura com una pedra. És com si empassésis un líquid massa sòlid cada cop que hi penses, cada cop que uff. Costa tant. I mira que passen els mesos i mira que has fet teràpia i mira que poc que serveix tot plegat. Ciutadella Vila Olímpica. Baixen els nens macos amb camises de quadres. Et compraràs una moto o millor una bici al decathlon d'aquelles tan de ciutat. Fa un any que ho dius. No has mogut ni un dit. Bogatell. La teva és una nostàlgia cíclica. Es repeteix constantment i et fa tornar fins un any enrera a la data escollida pel teu subconscient. I, fós millor o pitjor, enyores el que vivies aleshores. Niente da fare. A Llacuna ho decideixes. Això d'escriure. Tems que sigui un altre fiasco un altre intent fallit una altra prova de la teva impotència. Impotència que en els últims mesos sembla controlar la teva vida decisions passos pujades baixades anades tornades. Poblenou. Com el culebrón. La teva vida no arriba ni a pel.lícula de serie b dels diumenges tarda a telecinco. Pèssims els guionistes. Que algú els ho digui. Sembla mentida que això et passi a tu a tu a tu. Selva de Mar. Un dia hi baixaràs i. Per què exactamente et somriu l'home de davant? Sona un mòbil a l'altra banda del vagó i és un so tant terriblement estèril i fora de context que et vénen ganes de plorar. Melodramatisme en estat pur. T'encanta. Maresme Fòrum. En fí. Passaran les hores i et distreuràs amb tonteries inútils estupideses ínfimes d'un altre dia de feina exageradament insubstancial. Pero ei ei ei. Calma baby que això és exactament el que tu vas triar.