La gran nit. Exercici de l’escola d’escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

INTRODUCCIÓ PRÈVIA GENERAL.

Hola!! Aquest és un exercici que vaig entregar a l’Escola d’Escriptura. Aquí intentaré fer una escena amb diferents frases descriptives dinàmiques (en oposició a estàtiques); les frases descriptives no apareixeran pas totes al principi, sinó que s’aniran inserint al llarg del text; s’intentarà que aparegui almenys una frase amb tots els cinc sentits sense excepció, des dels que gairebé sempre i en pràcticament totes les persones són els més habituals (vista, oida) als considerables com a menys habituals (olfacte, gust, tacte), encara que en algun cas l’aparició del sentit pot ser testimonial, o sigui, breu, però existent, inclosa la del gust; la descripció serà de (i en) l’espai físic on habita el protagonista (més concretament, el seu dormitori, on no estarà sol per cert). Per cert, s’ha escollit, creient que no està prohibit ni desaconsellat pel que jo crec recordar que he llegit, que tant l’acció com la descripció no estiguin en narrador ni càmera ni omniscient sinó en narrador protagonista (potser és un experiment una mica inhabitual...). L’explicació sobre què he volgut descriure es dirà ja al final del relat. Un detall: he cregut que fer “actes de toquetejos” també és una cosa que mereix i pot ser descrita i hi recorro en algunes de les situacions descriptives (tampoc totes les situacions descriptives són sobre aquest tema). Per cert, l’Èric i la Miranda són protagonistes d’un conte meu per ara inacabat que es troben a la meva web (però ara no cal parlar gaire d’aquest punt, no ho faré en aquest relat; no gaire). Creient ja haver dit suficient, passo al relat en qüestió que titulo “la gran nit”.


LA GRAN NIT: EL CONTE.

Porto uns quants minuts esperant-la i ja sento que se’m fan com si fossin eterns. Potser fumaria si no fós que no sóc pas fumador. Finalment, ella arriba. A l’habitació no veig gairebé gens d’iluminació, com correspon en aquesta ocasió tant especial i concreta. Sé que no és la seva primera vegada en el seu cas, però en el meu sí que ho és. Ella està preciosa; els seus pitets, no molt grans però encantadors, ressalten sobre la seva en certa manera petita figura sostinguda per unes cames elegants. La meva habitació, encara que em fixo més en ella que en ninguna altra cosa, no té gaire que em sorprengui tractant-se de mi; en un racó, l’ordinador; en dues parets, estanteries plenes de llibres, encara que per nerviosisme jo no solc llegir molt; hi ha algun que altre quadre, inclòs un de Tintín ambientat en la seva aventura al Tíbet. Les parets de verd clar semblen de verd fosc per causa de la foscor quasi completa. Quan m’apropo a ella, ansiós, encara que fa una hora em costava decidir-me a fer-ho, li puc olorar, tot i que tènuement, la seva suor ansiosa i el perfum del seu pèl arreglat. La beso i palpo amb els llavis la seva saliva gustosa i més que agradable junt amb els seus propis llavis. Toco suaument i sense presses la seva pell càlida i tendra de noia femenina. Ella em diu paraules romàntiques i agradables, gairebé tant com les meves, com correspon als enamorats que gairebé som ja. La foscor de l’habitació ajuda a la relaxació i és en certa manera confortant, alhora que sembla difuminar les siluetes dels objectes de la decoració.
Sento que passa el temps, encara que l’activitat continua i, quan, segons el rellotge (ara ja gairebé m’he oblidat del pas del temps) ha passat una hora i deu minuts, ella em demana, i jo li concedeixo, que, de moment, ho deixem estar, m’estiro sobre el llit i em pregunto si ho he fet bé. Però noto que ella em somriu aparentment molt satisfeta. ¡¡Pocs minuts després, ella em diu que s’ha enamorat de mi!!

(Observació: podeu trobar, si voleu, més informació sobre el context d’aquest relat (anomenat “L’Osset de Peluix”) a la web Lletra Perenne, en aquestes dues direccions: http://lletra-perenne.fandom.com/ca o http://ciutat-perenne.com/m/37n . Crec que allà ho trobareu fàcilment, aquest conte.).

Observacions finals.

Com suposo que es nota molt, aquest relat (almenys al 85%) descriu l’acte que es coneix popularment, entre d’altres noms, com a “fer l’amor”. Es descriu d’una manera romàntica més que totalment realista, com suposo que es nota...

Sí, la intenció expressa, almenys la principal, era descriure aquest acte dintre de l’habitació del protagonista.

Prefereixo no explicar (almenys, no aquí) si jo mateix he tingut, o no, “aquest acte” personalment...

Salutacions.






--------------------------------------------------------------
Sigueu benvinguts a Lletra Perenne, la web principal del conjunt de webs Portal Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n