La Economia es un acudit

- On vas amb aquesta merda de gos petaner?

- Petaner?? Que dius ignorant! Es un Galg de l'estepa baixa siberiana!d'ell puc treure'n trenta-sis mil euros al capdavall!

...........

-Que en vas fer del gos petaner que duies l'altre dia?

-Coi, Me'l vaig vendre. Me'n van pagar trenta-sis mil Euros!

- Que me'n dius!... Així, en metàl·lic i trinco trinco?

-Be...no ben bé. De fet em varen pagar amb sis gats de sis mil euros cada un...

El comerç en té molt d'això. El que passa es que massa gent es tan poc seriosa que no te sentit de l'humor.

Hi pot haver rés mes imprescindible que l'humor?

Doncs sí. Hi ha massa gent que creu que a l'economia l'humor destorba. Normalment es gent que s'escandalitza fàcilment. No toleren el somriure.

El mestre Gila ho deia ben clar: Es molt difícil i arriscat dedicar-se a fer riure en un lloc on tanta gent es lleva al dematí dient: De mi no se'n riu ningú!

No sé ben bé que tenen els diners de maleïts. Però crec que tan sols es una qüestió de malaguanyat poder: Si us fixeu, hi a molt pocs caixers de bancs i caixes que somriguin i Molts rics (sobre tot els de "tota la vida")acostumen a fer cara de pomes agres, per no parlar de la fila fan molts "financers".

Hi ha gent que mata per diners! - Em va recriminar una vegada un director de Banc.

Home!...Hi ha gent que mata per qualsevol cosa. No com d'altres, que maten per cosses més serioses, com ara l'amor. O millor dit, el que ells interpreten com amor que de fet es malaltia.

Molts mestres de l'economia han estat autèntics filòsofs. Humoristes, en definitiva. El mateix Witgesttein, assegurava que l'acudit es filosofia purai Freud va dedicar tot un tractat a l'acudit.

Hi pot haver quelcom que costi menys i faci tant de bé, com un somriure? Per no parlar de trencar-se de riure o fins i tot, arribar a plorar de riure!.

Entre els filòsofs i els artistes. Els millors, sens dubte son els que riuen ellsi a mes fan riure els altres. En definitiva els que propaguen la felicitat.

No els que propaguen i fins i tot creen la necessitat. Escanyapobres, o encara pitjor: Generadors de pobres que s'aprofiten de la necessitat (Apliquen allò de Si vols fer-te ric vés allà on hi hagin molts pobres).

Una pionera de l'economia conductiva deia: L'axioma de que el comportament econòmic es basa en la racionalitat, queda literalment esmicolat en quant s'estudia l'historial i la evolució de les compres de qualsevol tarja de crèdit.

Però els estudis d'empresarials, tant en boga. Cada dia s'omplen més d'avorrits mestres i alumnes obsedits amb Maximitzar el beneficis amb el mínim cost.

Legions de funcionaris o aprenents d'entabanador, consolidant la religió del Déu JO-MEU amb el diner com a únic profeta.

No us ho empasséssiu! La prova, es que molts humoristes de tots els temps han fet cabassos de diners amb gràcia.

El dia que tot estigui reduït a diners tindrem clar que el diner no es pot menjar.

Cal que fins i mitjans siguin proporcionats. No es tant important arribar primer com saber vers on cal encaminar-se'n.

- Bon dia, Senyor Director. Li presento al senyor Notari. Ja es pot abaixar els pantalons...un momentet...mmm si. Efectivament tenen forma ovalada!

-Ara vostè S.Notari....

- mmm si. Efectivament tenen forma ovalada. Aixequi acta Senyoreta!...

- Be. Senyor Director. ha guanyat l'aposta! Després d'un més continua tenint els collons ovalats. Aquí té els 12.000.- Euros que ens vàrem jugar.

-Vés!...Encara entenc menys com ho fa per tenir tants doblers al seu compte corrent! Amb unes apostes com aquestes.

No corri tant. Veu aquest altre Senyor?

Si.

Doncs m'havia jugat 120.000.- EUROS amb ell ...a que no li tocava els collons al director del Banc!