La dinosaure

pobreta dinosaura, menys mal que acaba bé!
jajajja, molt diver.

Ei santimas! ha canviat ja la teva vida? potser no gaire però ben segur que el cap t'ha ballat una bona estona.

Molt bona la història dels dinosaures. Per alguna raó què desconec, a banda dels polítics, són la mena d'animals que es fan estimar, que només veure'ls els agafes "carinyo" i et fan venir ganes de posar-los un nom. Jo, si en tingués dos a casa, els posaria James i More què et sembla? ben trobat, oi que sí?

De la mateixa manera que els dinosaures tots tenim un passat.

Casualitats? ves a saber... només cal estar a l'aguait i tirar l'ham.

El cas és que tu i jo vam començar a escriure a RC amb cinc dies de diferència, i que just mentre seleccionava "enviar" vaig pensar:

-Si ho sabés en santimas! quina vergonya...

Tornant als dinosaures, què et semblaria si els enviéssim al P. V. perquè es facin uns dinosaures de profit, qui sap si allí, en James coneixerà algun diplodocus aprenent de pianista...

Collons qui ho havia de dir!

Tornant al conte, està bé prendre un referent literari i crear una nova història, m'ha fet gràcia que tiressis cap a les segones oportunitats perquè -sense tenir res a veure amb els dinosaures- jo també en vaig escriure un: "L'home que va agradar a les dones. Per en Virgili, la cosa va anar així". Et convido a llegir-lo. Quan ho hagis fet i, amb discreció, hagis deixat nota de visita (tot té un preu)... podem riure (si et bé de gust) una bona estona per e-mail: borgunyo@lycos.es

Que booo¡ haha sembla mentida com s'assemblen els dinosaures a les persones, i és que a vegades donar una segona oportunitat és retorna amb escreix :)