Cercador
La dignitat humana.
Un relat de: Leonardo da Vinci- Compartir:
La bellesa de l'univers és el somriure d'un infant.
Tota la potencialitat de la creació és latent en els seus ulls, en el seu cor...
Tots els càlculs matemàtics, totes les lleis ancestrals... tots els protocols... no són res comparats amb la infinita dignitat d'una persona humana...
Mireu com competeixen els poderosos... no tenen cap mena de poder... són morts i no ho saben.
Comentaris
-
escrius molt bé...[Ofensiu]Columba Palumbus | 15-11-2010
... per estar mort.
-
genial i lúcid[Ofensiu]gypsy | 11-02-2007 | Valoració: 10
profund i penetrant.
petons admirats.
gypsy -
com mola :)[Ofensiu]AnNna | 02-04-2006 | Valoració: 8
reflexionsss... mola :P
-
Bones!![Ofensiu]Àfrika Winslet | 30-03-2006 | Valoració: 9
Què tal? Com ho portes per allà dalt??? Escolta, un relat per pensar-hi... felicitats! espero que continuis escrivint-nos alguna coseta i saludant-nos al fòrum... jeje
PEtonssssssssss
Valoració mitja: 9
l´Autor
1 Relats
4 Comentaris
888 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Vaig néixer a Vinci, al que ara és Itàlia, el 15 d'abril del 1452. Vaig morir el 2 de maig de 1519 a Cloux, però he aconseguit un permís especial per a baixar a la terra sense sortir del CiberEspai, en descobrir aquesta pàgina tan interessant. El meu pare es deia Piero , i era notari; la meva mare, Caterina, i era camperola; els meus pares mai no es van casar. El meu novio es deia salai, ell va ser amb mi des que jo tenia 10 anys fins que en vaig complir 36.Val a dir que el català és una de les llengües que he après a l'altre món.
Potser un dia d'aquest us penjaré algunes de les meves últimes obres en català.