Cercador
La delicada perfecció
Un relat de: Abril- Compartir:
Sort de tu, l'única meravella que sé, sempre serà al meu costat; per recollir-me quan sigui al terra, coberta de fang i indesitjables; bruta, desfeta pel succeït.
Incapaç, tot i, sempre simulant sense cesar, ésser una roca, una biga d'acer imperturvable. Tot el contrari, no més que una flor de rosada, un fenòmen ocasionalment gràcil, viu i alegre, amagat durant tant de temps darrere les espines, tot el que tenia a l'abast, engendran't, perfeccionant el moment de presentació a l'exterior:
L'esclat i descoberta d'un món interior, el moment de, dintre de pocs instants on ni un sol pensament hi té cabuda, tornar a la monotonia per preparar, un cop més i fins l'infinit, la nova, futura i llunyana floració. Una delicada perfecció .
Comentaris
-
Sempre...[Ofensiu]AVERROIS | 15-12-2006 | Valoració: 10
...hi han hagut i n'hi hauran de persones que per fora semblen de pur acer i el seu caràcter, com dius, ple d'espines perquè no s'hi acostin.
Molts es pensen que si s'obren als demès segur que els faran mal. Però a dins seu com crec vols explicar en el teu relat hi ha un ser completament diferent esperant el seu moment.
Benvingut/uda a relats i una abraçada.
l´Autor
4 Relats
2 Comentaris
3038 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
L'únic que puc dir d'aquest ésser que habita dins meu i, al mateix temps, tan em condiciona, és que és un moixonet de 17 primaveres engarjolat dins la seua pròpia cel·la. De la seua vida, pos se'n coneix mñes que de tant en tant fa un parèntesi al gris permanent i escriu quatre gargots gairebé sempre sense sentit. Actualment sembla que para per Totrosa, però ningú sap on serà demà més que el vent.Si voleu contactar en ella, podeu enviar un correu a: esquitxdelvent@hotmail.com