Festeig d'estiu-Endevinalla

I se'm mostrava fugisser i juganer a la vegada, fent l'ullet i desapareixent l'instant següent, quan sabia que, realment el necessitava, deixant-me sola, freda, imitant les fulles que tremolaven de veure el vent passar, i així, minut rere minut fins que, finalment reapareixia amb aquell somriure seu que t'impedia recriminar-li res ni tan sols amb la mirada, fent que aquell temps gris en el que feia un instant estaves summergida desaparegués de la teva ment com per art d'encanteri;fins que tornava a perdre's en la complexitat de la seva vida, sense tu, deixan-te de nou, sola fins l'eternitat de l'infern.