la darrera rialla del pallasso

Un relat de: Capdelin

El pallasso està trist.
( no s´ho creuen )

El pallasso està malalt.
( no s´ho imaginen )

El pallasso s´està morint...
( no moren mai, pensen )

Ell no té dret a emmalaltir,
ni a morir, ni a plorar,
només a fer el pallasso.
( suposen )

I quan més llàgrimes vessa,
més riu la gent.

Copsant el drama,en un racó del circ
un nen blanqueja.. coneix el seu idioma.

I quan el pallasso cau mort...
el públic, dret, embogeix!

Una llàgrima d´infant abraça el seu cos
que dibuixa la darrera rialla.

Comentaris

  • I quants pallassos hauran de morir?[Ofensiu]
    dunes | 19-02-2005 | Valoració: 10

    Saps jugar amb el doble significat, saps atribuir històries als personatges adequats, a aquells que són el més clar reflex del que vols expressar,... o almenys així ho veig jo!
    El que m'ha quedat més endins d'aquest breu poema és l'últim somriure del pallasso, fruit de l'abraçada d'un infant... i és que segurament aquest pallasso només necessitava això per seguir endavant, una mica d'estima; llàstima que hagi arribat massa tard. I aquest retard l'ha dut a...
    Si sabéssim escoltar més sovint, si sabéssim donar una mica més d'amor, molts pallassos seguirien vius.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )