La darrera copa

He begut de moltes copes
el vi a vegades ha estat agre
però és veritat que el glop que ha entrat esquerp
sovint ha caigut dins com gota dolça.

De tant en tant, quan menys ho penso,
l’agredolç pren formes variades
pren rostre en totes les coses
i em costa distingir entre el vi bo i el que no

Ahir a la nit, amb el pes de les hores passades
vaig pensar d’embriagar-me
però aquest matí, al llevar-me
amb la vista posada en les teulades
emblanquinades per la nova llum,
he llançat la copa
que esclafida lluny de mi
ha deixat escapar tot el beuratge

Em quedo sola esperant
la darrera copa que ha de venir.

Glòria Vendrell i Balaguer