La crisi inventada i creada

Cada cert temps, i cal analitzar com s'ha anat desenvolupant fins arribar a la situació actual, el sistema neocapitalista ens prepara una crisi que a més de sacsejar els mercats també ho fa amb les economies més fràgils; o sigui dir la de les classes menys afavorides posant-les en una situació on es perden drets aconseguits (socials, laborals i de llibertat) obligant-les a estrènyer-se el cinturó; a més d'incrementar la pobresa en el món.
El missatge de por, que cala a fons, ve llançat pels medis de comunicació que les grans nacionals controlen (llegiu entre d'altres Berlusconi) i obliguen a les classes esmentades a actuar d'una manera concreta, justificant tot tipus de mides legislatives econòmiques que fan tornar enrere els drets aconseguits amb anys de lluita i molts de morts i represaliats. Més endavant escriuré sobre la directiva europea que pretenen imposar de la jornada laboral de 65 hores i ens tenen totalment desinformats per interessos ben clars i ben barroers com explicaré; no fa falta esser una llumenera per sabre qui les farà si s'aprova: els immigrants).
Analitzar com comença una crisi econòmica des de la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu que responia a la situació econòmica d'USA (això afirmaven els experts i no m'ho trag) fins a l'encariment a uns preus desorbitats del combustible 130 $ el barril de Brenn( i tots els productes, que són molts que es fabriquen amb ells, inclusiu adob); arribant a l'absurd de què un litre de gasoil superi en preu al de benzina; ofegant a empreses familiars - llegiu transportistes i pescadors i molts d'altres- que precisen aquest combustible per la seva tasca diària, inclusiu qui no li queda més remei que emprar el cotxe per anar a fer feina.
El BCE s'ha aferrat ben fort a no baixar el tipus d'interès (5%) a la zona euro quan la Reserva nord-americana ja els ha baixat i em sembla que es troben una mica més amunt del 2%, amb l'excusa de controlar la inflació , que la seva política econòmica ha situat ( a Espanya en un 4'7%) amb un encariment brutal dels productes de primera necessitat; provocant al mateix temps una situació de pobresa encara més extrema en els països "subdesarrollats, en vies de desenvolupaments o emergents" debut al increment del preu dels cereals, justificant-ho per l'excessiva demanda de països com Xina i Índia; i la fabricació del biocombustible (no s'ho creuen ni ells).
Resultats: Famílies que no arriben a final de més, vagues de transportistes i de pescadors; increment del nombre de morosos debut al fort increment que han sofert els tipus d'interès de les hipoteques en menys d'un any, tancament i fallides d'empreses (petites quasi sempre). Crispar la immigració i que els ciutadans que feia estona havien immigrat a països europeus i havien ajudat a pujar l'economia dels països on treballaven, ara se'ls intenti fer responsables de la situació de la crisi (dreta i extrema-dreta); provocant com sempre la crispació i la divisió entre éssers humans; inclusiu arribant a enfrontaments armats on a segons quins països africans estan matant en el mateix carrer a immigrants que havien anat a cercar menjar. Durant els anys de les vaques grosses els de sempre: Especuladors, multinacionals sense cap tipus d'embut ja han fet els seus doblers.
La pregunta del milió a qui beneficiarà aquesta crisi, ben iguals que les altres i que es vol aconseguir amb ella?.
Observem les reaccions a nivell internacional del cap pares polítics.
En primer lloc mesures restrictives i repressives en contra de la immigració ( començà França amb els ADN i continua Itàlia i veurem que passa a l'estat espanyol)
Com més atur hi ha (llei d'oferta i demanda) les condicions laborals seran més precàries o sigui: Si vols aquesta feina en les condicions que jo impós, l'acceptes sense remugar, que tinc cents de persones a la porta que l'acceptarien, inclusiu cobrant menys". Aquí ve indicat parlar de la proposta defensada per Reina Unit a la Comissió Europea de la jornada laboral de 65 hores quan hi hagi un acord entre treballador i empresari. Al manco els representants de l'estat espanyol s'hi han negat. Però l'aprovació d'aquesta directiva, la qual està a punt de ser aprovada en el Parlament Europeu aviat, (algú de vosaltres n'havia sabut res de res?) ens mantenen en la total desinformació quan interessa.
Afegeix resultats de la crisi generada, els bancs que donaven doblers amb una certa facilitat, ara tanquen l'aixeta; i les petites i mitjanes empreses (que no els interessen a segons quins moments) reben un sotrac amb la seva manera de finançament. Moltes no aguantaran la situació, les grans sí, són grups econòmics de poder que també controlen els bancs. O sigui una manera de llevar-se competidors de sobre.
La situació econòmica "boyante" que ha dut a terme el consum massiu de tot: Pisos, cotxes, viatges, i molts altres béns, era falsa. El preu de les coses no era ni és el real ja que l'especulació ha estat qui ha marcat els mateixos; però ells ja han fet els seus doblers damunt l'esquena dels altres que ara fotran al carrer per no baixar els beneficis.
Rep: El sector de la construcció i tots els que depenen d'una manera o l'altra d'ell (que són molts) ; Fàbriques (els treballadors) i els distribuïdors de cotxes i tot el que estigui relacionat i necessiti el combustible per la feina. I la gran majoria silenciosa calla i aguanta com sempre enlloc de prendre accions conjuntes( on són els sindicats?). I cada cop que hi hagi un pont, hi haurà milions de desplaçaments en cotxe, sigui quin sigui el preu del combustible. Els estadis de futbol, basquet, tenis estaran de gom a gom, pagant el que s'indiqui per les entrades; ben igual que els circuits de carreres de motos i formula 1. Visca la inconsciència col·lectiva. No tenen remei. "Pa i circ". Però el pa comença a escassejar.
Per acabar, malgrat em passi en extensió, vull donar les gràcies a tots el que m'heu anat llegint, ja que aquest més de juny, ha fet quatre anys del meu inici en col·laborar en el setmanari i coincideix en 4 anys de publicacions, a la pàgina: www.relatsencatala.cat.
Gràcies de cor.

Josep Bonnín