la costella

eva
i la costella... adam i nostre senyor

individus que no son
perque ningu m'ha demostrat
que la seva es una existencia vital,
i si no la necessito per viure
tampoc la necessito del cert


l'invent de la religio,
aquesta i totes les altres,
que de fet son totes les mateixes...

si,
eva, la costella
i adam i nostre senyor,
la vida i la mentida,
el que creu i el que no creu

el circ
que gira i gira
dins la malaltia encomanadissa del viure... del que plora, del que riu,
del que plora de riure
i del que riu per no plorar


tota la culpa es de la fotuda costella...

eva,
adam i nostre senyor

be... de la costella
i dels diners!!!!


jo
no se del cert
si el meu sexe
es un sexe perfecte pel senyor...

pero
qui va crear la dona,
la va encertar de ple
i la melodia de l'amor
va creixer pas a pas

i creix amb fermesa
i neix cada dia mes tot fent l'amor


senyor :

tingues compassio de mi
perque no crec en tu
ni mai ho fare

baixa a demostrar-me
el perque dels teus fervents seguidors,
si jo
que volia creure en tu
vaig deixar de fer-ho
des del primer moment
que vaig prendre consciencia de les coses

senyor... no m'ho tinguis en compte
que jo seguire fent la meva
perque ja se que no existeixes


enfada't amb mi,
porta'm a eva,
a la costella, a adam
i a tu mateix