La ciutat dels somnis

Un relat de: Marc Freixas

Veig el cel que viu a prop de la teva preciosa cara de porcellana;
veig el reflex de la teva llum,
a prop de l'amor més somiat,
en el teu interior més artístic.

Veig el dolç paisatge que dibuixa el teu somriure amb la teva mirada;
veig el color dels teus ulls verds,
dins del teu sentiment més profund,
en el teu interior més artístic.

Veig la il·lusió que desprèn el teu somni fet realitat;
veig la ciutat que has creat amb el teu art :

és la ciutat dels somnis,
en el teu interior més artístic.

A prop de la teva preciosa cara de porcellana,
que dibuixa el teu somriure amb la teva mirada,
que desprèn el teu somni fet realitat;
has creat amb el teu art :

la ciutat dels somnis.

Que si encenem la flama de l'amor,
serà per fer-ne un castell de focs;
i si arriba el fred, i ens pren la calor per congelar aquesta il·lusió,
serà per fer-ne una pista de gel.

Que ningú ens prengui del teu art,
que ningú ens prengui de la ciutat;
de la ciutat dels somnis.

Comentaris

  • La ciutat dels somnis...[Ofensiu]
    fada_negra | 04-02-2006

    De debò,no vull surti del te u poema perquè es com..si llegint-ho viatjara per un moment a la ciutat dels somnis...es màgia...GENIAL!!

  • Els somnis..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 26-03-2005 | Valoració: 10

    Jo també vull ser en aquesta ciutat...
    Genial!Molt ben descrit, amb molta imaginació!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.