La ciutat dels somnis

Veig el cel que viu a prop de la teva preciosa cara de porcellana;
veig el reflex de la teva llum,
a prop de l'amor més somiat,
en el teu interior més artístic.

Veig el dolç paisatge que dibuixa el teu somriure amb la teva mirada;
veig el color dels teus ulls verds,
dins del teu sentiment més profund,
en el teu interior més artístic.

Veig la il·lusió que desprèn el teu somni fet realitat;
veig la ciutat que has creat amb el teu art :

és la ciutat dels somnis,
en el teu interior més artístic.

A prop de la teva preciosa cara de porcellana,
que dibuixa el teu somriure amb la teva mirada,
que desprèn el teu somni fet realitat;
has creat amb el teu art :

la ciutat dels somnis.

Que si encenem la flama de l'amor,
serà per fer-ne un castell de focs;
i si arriba el fred, i ens pren la calor per congelar aquesta il·lusió,
serà per fer-ne una pista de gel.

Que ningú ens prengui del teu art,
que ningú ens prengui de la ciutat;
de la ciutat dels somnis.