Cercador
LA CARTA DE REIS
Un relat de: Alromat- Compartir:
LA CARTA DE REIS
Van aterrar a l'aeroport de Barcelona a les vuit de la tarda. Havien anat a passar el Cap d'Any a Londres i tornaven el 5 de gener, Els seus pares li havien promès que arribarien a temps per anar a veure la cavalcada de Reis. Però l'avió va sortir de Londres amb tres hores de retard.
Patia perque no havia entregat la carta als Reis abans de marxar. La portava a la butxaca de la jaqueta i pensava que ho podria fer aquella mateixa tarda. Però ara anaven molt tard.
En Pau i els seus pares van sortir a l'exterior de l'edifici de l'aeroport i van pujar a un taxi. Van demanar al taxista que els portés a la Plaça d'Espanya perque la cavalcada acabava al costat de les Fonts de Montjuïc.
Quan van arribar-hi ja eren més de les nou. Van enfilar l'avinguda Maria Cristina en direcció a les fonts mentre s'anaven creuant amb desenes de persones, senyal de que la cavalcada ja havia acabat. En Pau començava a plorar mentre caminava agafat de les mans dels seus pares pensant que no podria entregar la carta i que aquell any els Reis no li podrien portar cap regal perque no sabrien que demanava.
Quan per fi van aconseguir arribar a les fonts caminant en contra de la marea humana van trobar-ho tot vallat i no els deixaven passar. Les carrosses de la cavalcada començaven a marxar i no es veia cap patge reial a qui en Pau pogués entregar la seva carta.
La mare de'n Pau el consolava mentre ell plorava amb la carta agafada amb les dues mans. Però llavors desde uns quants metres de distància el Rei Melcior va veure aquella escena. Ell encara no havia marxat i ara es dirigia a la seva carrossa. Es va acostar cap a les valles i va fer un senyal a en Pau perque s´hi acostés.
- Que et passa noi?, li va dir.
En Pau amb un fil de veu li va respondre:
- No he arribat a temps per entregar la meva carta.
- No t'amoïnis. Ara me la quedo jo
- Però és massa tard. No tindreu temps d'aconseguir tot el que he demanat per aquesta mateixa nit, va dir-li en Pau.
- Esclar que tindrem temps. Nosaltres som els Reis Mags d'Orient. Podem aconseguir-ho tot.
En Pau va somriure mentre el Rei Melcior li feia un petó a la galta. S'havia tret un gran pes de sobre. Aquella nit tindria regals com tots els seus amics.
- A més, sempre podràs explicar que li vas entregar la carta al Rei Melcior en persona.
El Rei Melcior va mirar als pares de'n Pau i els hi va picar l'ullet abans de marxar amb la carta d'en Pau a les mans, i aquest reia content mentre s'abraçava als seus pares.
Van aterrar a l'aeroport de Barcelona a les vuit de la tarda. Havien anat a passar el Cap d'Any a Londres i tornaven el 5 de gener, Els seus pares li havien promès que arribarien a temps per anar a veure la cavalcada de Reis. Però l'avió va sortir de Londres amb tres hores de retard.
Patia perque no havia entregat la carta als Reis abans de marxar. La portava a la butxaca de la jaqueta i pensava que ho podria fer aquella mateixa tarda. Però ara anaven molt tard.
En Pau i els seus pares van sortir a l'exterior de l'edifici de l'aeroport i van pujar a un taxi. Van demanar al taxista que els portés a la Plaça d'Espanya perque la cavalcada acabava al costat de les Fonts de Montjuïc.
Quan van arribar-hi ja eren més de les nou. Van enfilar l'avinguda Maria Cristina en direcció a les fonts mentre s'anaven creuant amb desenes de persones, senyal de que la cavalcada ja havia acabat. En Pau començava a plorar mentre caminava agafat de les mans dels seus pares pensant que no podria entregar la carta i que aquell any els Reis no li podrien portar cap regal perque no sabrien que demanava.
Quan per fi van aconseguir arribar a les fonts caminant en contra de la marea humana van trobar-ho tot vallat i no els deixaven passar. Les carrosses de la cavalcada començaven a marxar i no es veia cap patge reial a qui en Pau pogués entregar la seva carta.
La mare de'n Pau el consolava mentre ell plorava amb la carta agafada amb les dues mans. Però llavors desde uns quants metres de distància el Rei Melcior va veure aquella escena. Ell encara no havia marxat i ara es dirigia a la seva carrossa. Es va acostar cap a les valles i va fer un senyal a en Pau perque s´hi acostés.
- Que et passa noi?, li va dir.
En Pau amb un fil de veu li va respondre:
- No he arribat a temps per entregar la meva carta.
- No t'amoïnis. Ara me la quedo jo
- Però és massa tard. No tindreu temps d'aconseguir tot el que he demanat per aquesta mateixa nit, va dir-li en Pau.
- Esclar que tindrem temps. Nosaltres som els Reis Mags d'Orient. Podem aconseguir-ho tot.
En Pau va somriure mentre el Rei Melcior li feia un petó a la galta. S'havia tret un gran pes de sobre. Aquella nit tindria regals com tots els seus amics.
- A més, sempre podràs explicar que li vas entregar la carta al Rei Melcior en persona.
El Rei Melcior va mirar als pares de'n Pau i els hi va picar l'ullet abans de marxar amb la carta d'en Pau a les mans, i aquest reia content mentre s'abraçava als seus pares.