La carta d'amor que vas tenir a les mans i no et vaig deixar llegir

Barcelona 09-01-2004



Bonjour Madmoiseille.

Sé que escrivint aquestes linies, pot ésser que es trenqui el que jo considero, una gran amistat. Et vull dir, amb el cor a la mà, que el teu record no marxa del meu cap, dia rere dia, nit rere nit, en cada instant. Instants preciosos on veig que el que més vull, el que més desitjo, ara per ara i per sempre més. És el teu amor. No serà un amor efímer, sinó que serà un amor que de ben segur durarà fins al final dels nostres dies. Els nostres camins s'han creuat, el destí així ho ha volgut. Estic plenament convençut de que estem fets l'un per l'altre, si més no, jo ho veig així.

Sé que fa pocs mesos que ens coneixem, però jo amb això en tinc més que suficient per saber que t'estimo. Tu formes part del meu món. Ara jo, vull formar part del teu. Vull seguir passant matins únics i màgics al teu costat. Matins on tu i jo seguirem passetjant, conversant i evadint-nos de la resta de l'univers. Seguirem perdent-nos per tota Barcelona, coneixent així, llocs on podrem seguir-nos estimant. Però, no només passarem matins inoblidables, sinó que també seràn tardes i nits precioses, l'un al costat de l'altre, frec a frec. S'acabaràn les monotonies. A partir d'ara, començara una vida una mica millor, on nosaltres imposarem el ritme que volguem, sense estar lligats per res, ni per ningú.

Sé que jo no estic en aquest món per omplir les teves expectatives, però almenys, deixa'm demostrar-te que en puc omplir moltes, si més no, fare allò impossible per fer-ho, per fer-te feliç. Una felicitat suprema que aconseguirem els dos junts.

També sé que no et puc oferir moltes coses com a parella. L'únic que et puc oferir és molt de carinyo, comprensió, fidelitat absoluta i el meu amor incondicional per sempre més i fins el final del meus dies. Agraeixo la meva llarga espera de sequía amorosa, doncs així, ara puc dir, amb tota la certesa del món, que t'estimo.

Deixa'm que et conegui una mica més. Deixa't estimar i et prometo que MAI et fallaré, SEMPRE estaré al teu costat quan sigui i pel que sigui. En els moments bons i, sobretot en els dolents. Lluitarem colze a colze per subsistir en aquests moments dificils. Deixa't estimar i t'ensenyaré quan de preciosa pot ésser la vida. Però ella, només és una mil·lèsima part de tota la bellesa que desprens i que ets tu. No puc evitar sentir per tu, el que per mi és obi, AMOR. Però no és un simple amor, sinó que és un amor, el nostre amor, on nosaltres posarem els límits. Serà un amor amb majúscules. Un amor que, de ben segur, serà envejat per qualsevol persona i ésser viu que visqui en tot l'univers.

Tu ets la persona dels meus somnis, la persona que vull que hem rescati de la meva eterna soledat. Tu m'has fet dir un t'estimo, però no un t'estimo d'amistat, sinò d'amor. Tu, només tu, m'has fet gaudir cada instant que he passat al teu costat, il·luminant-me amb el teu somriure màgic i encantador. Un somriure que va encisar el meu cor des del primer cop que et vaig veure. Però no va ser només el teu somriure, sinò també les teves paraules, la teva forma de parlar i conversar, la teva manera de veure les coses, la teva manera de fer, la teva manera de ser.


Deixa't estimar.

T'estimo amb cor, cos i ànima.
J.P.S.