Cercador
LA CAPELLA DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE TORNABOUS. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésM’adreçava al Cementiri de Tornabous per retratar la seva Capella en la que advertia no menys de tres figures entre les que identificava a la dreta Sant Antoni de Pàdua, i a l’esquerra Sant Josep, presidint una imatge femenina que no sabia identificar. Demanaré ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) per saber l’advocació de la Capella i àdhuc fotografies de les imatges esmentades, també a ajuntament@tornabous.cat i a qualsevol persona que ens pugui aportar informació i/o imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Bofarull defensà que el topònim Tornabous prové de l'àrab tàur an-nawus, que vol dir "prop del sepulcre' i/o vora de la fossa", amb un significat molt semblant - encara que en aquest cas derivat del llatí – trobem Martorell; a la pàgina web de l’ajuntament - que no s’actualitza o almenys no es revisa com caldria – diu ‘per raons fonètiques a l'escut hi ha dos bous que passen amb el jou’.
L’escut OFICIAL que s’aprovava el 26 de gener del 2010 i es publicava al DOGC núm. 5570 del 18 de febrer del mateix any és : Escut caironat: de sinople, un bou d'argent sobremuntat d'una rella d'argent posada en pal. Per timbre, una corona de poble.
L'expedient d'adopció de l'escut municipal havia estat iniciat per l'Ajuntament el 26 de juny del 2009, quan la proposta d'escut va ser aprovada pel Ple.
No sabia trobar-ne cap referència en l’excel•lent ‘Història del Municipi de Tornabous’ d’Isidor Llor i Farré.
Bofarull defensà que el topònim Tornabous prové de l'àrab tàur an-nawus, que vol dir "prop del sepulcre' i/o vora de la fossa", amb un significat molt semblant - encara que en aquest cas derivat del llatí – trobem Martorell; a la pàgina web de l’ajuntament - que no s’actualitza o almenys no es revisa com caldria – diu ‘per raons fonètiques a l'escut hi ha dos bous que passen amb el jou’.
L’escut OFICIAL que s’aprovava el 26 de gener del 2010 i es publicava al DOGC núm. 5570 del 18 de febrer del mateix any és : Escut caironat: de sinople, un bou d'argent sobremuntat d'una rella d'argent posada en pal. Per timbre, una corona de poble.
L'expedient d'adopció de l'escut municipal havia estat iniciat per l'Ajuntament el 26 de juny del 2009, quan la proposta d'escut va ser aprovada pel Ple.
No sabia trobar-ne cap referència en l’excel•lent ‘Història del Municipi de Tornabous’ d’Isidor Llor i Farré.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ