la borratxera

Aquell dia em vaig aixecar amb mal de cap, amb l'estómac remogut, la boca pastosa, talment com si el dia abans hagués agafat una borratxera espectacular. Em costava obrir els ulls i ho veia tot borrós. Un raig de llum solar entrava per la finestra i em travessava el cap com si algú m'estigués fent budú. Encara sentia la olor a alcohol de garrafa del més barat, em començaven a agafar nàusees. Em vaig aixecar com vaig poder perquè l'habitació donava voltes i el terra es movia. Seguia sense entendre com podia ser que jo estigués així.
-Bon dia Martina.
Aquella veu... d'on venia? Qui era? Vaig mirar al meu voltant i vaig reconèixer el pòster de Lou Reed penjat a la paret, per tant, jo estava a casa meva, però qui hi havia amb mi? Amb qui havia passat la nit? No podia ser que no recordés de res.
Però la sorpresa encara va ser més gran quan la vaig veure allà, asseguda al meu sofà, amb una samarreta meva d'unes curses de bicicletes de muntanya de feia més de 3 anys, amb un cafè amb llet a la mà. Somreia.
Em vaig fregar els ulls i me la vaig mirar de nou: què hi feia ella a casa meva?
-Ei, bon dia he dit! No fas gaire bona cara!
-Quina hora és? - vaig preguntar, sense saber que més preguntar tot i tenir tantes preguntes.
-Les dues passades, és hora de dinar, tinc molta gana, he fet macarrons, en vols una mica?
No vaig contestar, em vaig tancar el lavabo com si m'estigués perseguint un fantasma i em vaig mirar al mirall. Em vaig quedar quieta.

Havia anat a aquella discoteca per veure al Pol, tenia ganes de gresca i aquell noi a mi em tirava molt. Recordo que vaig anar amb la intenció de provocar-lo i passar una nit de bogeria plegats, però amb un despertar millor que aquell, és clar.

Em vaig rentar la cara, però no en tenia prou, així que em vaig treure la samarreta que duia posada i em vaig ficar dintre la dutxa, pensant en la nit anterior. Certament era confusa i jo recordava tenir a la Loles ben a prop. Es clar, hi vam anar plegades. Fa molts anys que ens coneixem, havíem anat a l'Institut juntes però mai havíem parlat d'homes, cada vegada que sortia el tema em responia amb "són una colla de gamarussos, tots són iguals, simples i sense escrúpols". Mai, ni jo ni les altres, li havíem conegut un nuvi ni res que se li assemblés. Feia mesos que jo havia començat a pensar que la Loles era lesbiana no reconeguda.
Vaig sortir de la dutxa i em vaig rentar les dents, seguia tenint-la pastosa i l'olor del meu alè tirava enrera un ramat de vaques.

Seguia reconstruint la historia d'aquella nit tancada dins el lavabo. Jo duia uns pantalons negres arrapats i una samarreta ben escotada, blanca, amb trossos transparents. Recordo que la Loles portava una faldilla ben curta i una samarreta de tirants negra. Vam quedar per anar allà conscients que ens trobaríem a la colla del Pol, sabíem que ells celebraven una festa d'aniversari. Vam entrar ella i jo juntes, el primer que vaig fer va ser demanar un whisky sol. Sabia que això em pujava i em creia que era la única manera d'aconseguir que el Pol em veiés, es fixés amb mi i que a sobre, li agradés ràpidament per anar-se'n al llit amb mi.

Vam seguir bevent, i ballant, i ballant i bevent. Jo em movia davant d'ell d'una manera provocativa, movent lentament la cintura i fent moviments d'insinuació, i ben clars suposo ja que una de les últimes coses que recordo va ser cridar i insultar a un avi penjadíssim que corria per allà i que es va apropar a mi demanant-me rotllo sense tallar-se ni un pèl. El Pol em va venir a defensar, o això em semblava recordar. També recordo a la Loles dient-me i repetint-me contínuament que passés del Pol, que ell no em feia cas i que jo no m'adonava, que jo necessitava una experiència nova a la vida i que em deixés portar. Em va prometre que ella ‘encarregaria de que jo m'ho passés bé aquella nit. "Serà inoblidable, ja veuràs" em va dir. S'equivocava del tot perquè poc més recordo.

Seguia tancada al lavabo.

Mil imatges se'm barrejaven: unes mans a l'esquena, una abraçada forta, un petó a la galta, més música, més alcohol, més ball, més mans, més petons, més alcohol una altra vegada, un cel ben fosc, llums als carrers, un cotxe vermell, paraules a les orelles, més petons i carícies amb esgarrifances que recorrien el meu cos lentament, plaer, sentiments, amor, fàstic, sensacions, plaer una altra vegada, paraules que em feien sentir alguna cosa especial, però el meu estat etílic em deixava portar i no crec que fos conscient de saber amb qui estava i de qui era aquell cotxe tan incòmode i,... de qui eren aquelles mans.

Seguia tancada al lavabo imaginant-me el pitjor. Pensant què hi feia la Loles a casa meva i qui m'havia provocat aquelles sensacions al meu cos. Aleshores vaig començar a vomitar tot l'alcohol acumulat a l'estómac, de color groc fastigós, una pudor terrible, que tot barrejat encara provocaven més ganes de vomitar, però cada cop tenia menys coses al meu estómac per treure, així que al final ja era intent per intent.

-Et trobes ve Martina? Necessites alguna cosa?

Volia cridar, plorar, necessitava respostes. Vaig obrir la porta del lavabo i vaig sortir. Ella estava dreta allà, mirant-me.

-Vols que et prepari una infusió? T'anirà bé en el teu estat.

Jo només sentia la veu.

-Qui ho hagués dit, eh Martina? M'ho vaig passar tan bé ahir a la nit - se m'apropava - tu no? - més a prop - mai vaig riure tant com ahir - ja amb una mà sobre les meves espatlles.
-No segueixis - vaig ser capaç de dir - de quin color és el teu cotxe? - vaig cridar mentre en el mòbil veia el nom de POL que em trucava.