La bellessa de la intel·ligència (II)

En Marc és va sorprendre de veure'm un dissabte per la nit, vaig demanar-li on era aquella noia. Sense permís, em vaig asseure:

-Et dec un sopar.

Va aixecar el cap per sobre del llibre i em va mirar uns segons en silenci.

-Ja et vaig dir que no t'agradaria el llibre.

-Tens raó. Quan quedem per...?

Vaig aturar-me quan vaig sentir que m'estaven trucant al mòbil. Era en Joan, no m'enrecordava que havia quedat amb els amics.

-Escolta, he de marxar. Et va bé que et convidi a sopar divendres que ve? A dos quarts de deu? Per cert, em dic Oriol.

-Encantada, Oriol. Fins divendres.

Vaig quedar-me aturat davant seu uns segons epserant que em digués el seu nom, però va seguir llegint.

Vaig entrar corrent al metro, sense aconseguir treure'm aquesta noia del cap. Qui era? Com és deia? Divendres que ve ho sabria.

Quan vaig entrar a la discoteca i el primer que faig és buscar als meus amics i demanar-nos una copa. No podia deixar de pensar en ella. Els meus pensaments s'aturen quan una noia s'entrabanca i sobre mi, cau la seva copa, en comptes de demanar-me perdó, comença a riure i de cop, s'atura i em comença a petonejar. I em desperto, el dia següent, al seu costat, al seu llit.
Vaig mirar el seu cos nu, la seva llarga melena amb el seu serrel cap al costat, els seus ulls blaus, els seus llavis, el seu cos prim i amb moltes curves.
Vaig intentar recordar el seu nom: Clàudia? Clara? Marta? Laura?
Laura, Laura.

No sé perque m'havia llevat a casa seva, però bé. Em vaig vestir i en un tros de paper, va quedar apuntat el meu telèfon, per si de cas.

Quan vaig arribar a casa, no feia altra cosa que pensar en la Laura i en la noia del restaurant. Em van enviar un missatge. La Laura, que deia:

"Sóc la Laura. Vols que ens veiem aquest dissabte?"

Vaig dir-li que si, sense pensar-m'ho, perquè el meu cap estava en el divendres en la nit.