La bellesa de la intel·ligència (IV)

Un relat de: plouifasol

Va ser un sopar deliciós, tant com pel menjar com per la companyia. Va ser una estona molt agradable, xerrant de tot: art, música, llibres, actualitat. Fins i tot vam creuar unes paraules en alemany. Quan estava còmode amb ella vaig veure que en deu minuts havia quedat amb la Laura, però no sabia com dir-li que havia de marxar.

-Escolta, que he de marxar. Però no ho faré fins que no em diguis com et dius.

-Ho hauràs de descobrir tu solet.
-Com?

-Busca-ho. Sóc un personatge de la Grècia antiga, vaig ser bastant problemàtica, l'amor em va obligar a fugir.

-Ara no hi caic. Quedem divendres i t'ho dic?

-D'acord.

Vaig sortir corrents per anar a casa de la Laura, mentre rumiava en l'enigma que m'havia proposat, per més voltes que hi donava, menys noms em sortien.
Quan estaba amb la Laura seguía pensant en ella. Va pujar-me al pis i no va trigar ni dos minuts en despullar-me i anar-nos al llit. Al cap d'una estona, és va aixecar per preparar el sopar, però no tenia res a la nevera, només dues llaunes de tonyina, un tomàquet i un parell de cerveses.
Vam arreglar-nos com vam poder, mentres ella m'explicava la seva vida i miracles, però jo només pensava en la noia del restaurant, mentre em fixava en el cos fisícament perfecte de la Laura, tot i que el seu caràcter no fos igual:

-"…i ja n'estava farta, i vaig deixar-lo a mitjes, m'en vaig anar i just quan obria la porta va aparèixer la seva estimada secretària, l'Helena i li…"-anava explicant ella.

-Clar, Helena! L'Helena de Troia!

-Com dius?

-No res, no res.

Helena. Vaig repetir-me aquest nom tota la nit. Helena. No vaig voler quedar-me a dormir a casa la Laura i vaig marxar. Helena. No podia dormir, se'm repetia el nom al cap tota l'estona. Helena, la dona que va provocar una guerra per amor.

Divendres, vaig arribar i ja hi era a la taula, llegint "L'Íliada":

-Hola, Helena…

Va tancar el llibre de cop, i va pujar la mirada cap a mi:

-Quan temps has trigat en descobrir-ho?

-La mateixa nit.

-Vaja, vas anar ràpid! Bé, com ara ja ho saps, suposo que aquest serà el nostre últim sopar…

-I ara! Que dius! Ara és quan et començo a conèixer…

-Això vol dir que ens veurem més vegades?

-Totes les que tu vulguis.

Comentaris

  • Ishbb | 07-06-2007

    Ostres, i aquesta és la penúltima part? No sé pas com pot acabar, tot plegat...