Cercador
la bella i el bèstia
Un relat de: Capdelin- Compartir:
La lluna
fa llargues caminades nocturnes...
i veu per finestres de teatre
dones belles de mirada cansada,
escapolint-se de marits bèsties,
ebris de cervesa,
escopint
com balenes pel forat de l'espatlla,
mars d'esperma.
I ella,
la dona de mirada cansada,
la molt bella,
passa de suïcida a flor
i diu:
- Vols una cervesa, amor?
El sol,
ebri de llum, la lluna mata.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306091 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )