Cercador
L’ INFERN BLANC DE SALLENT. SANTA BÀRBARA DE LA BOTJOSA.
Un relat de: Antonio Mora VergésFa molts anys, de forma obligatòria com la resta d’homes, feia el servei militar com artiller. La Patrona d’aquesta arma, és Santa Bàrbara, advocació a la que hom s’acull, quan hi ha gran tempestes – sobretot amb trons i llamps -. Em sobtava trobar una església dedicada a aquesta Santa en la colònia minaire, construïda els anys 30 a tocar del pou miner i de la planta de tractament del mineral de Sallent, per a allotjar als treballadors i les seves famílies.
Està constituïda per un seguit de casetes d'una sola planta, idèntiques entre elles i ben arrenglerades. Originalment, la Botjosa seguia el model social anterior de les colònies tèxtils, és a dir, el d'un petit poble autosuficient amb els seus serveis bàsics: botiga, escola i església.
Les diferències entre la colònia minera de la Botjosa i les tèxtils del Llobregat són que, econòmicament, la colònia de la Botjosa gira al voltant de la mina en comptes de la fàbrica i que, urbanísticament, es tracta de casetes unifamiliars en comptes de grans blocs de pisos petits.
La colònia minera de la Botjosa té el runam vell de Sallent abandonat a tocar. Aquest runam ocupa 13,5 Ha i té una massa de 4 milions de tones. L'afectació directa de la sal provinent del runam malmet el ciment i les roques de les edificacions, rovella els metalls i ha fet pràcticament inhabitable aquesta colònia.
Actualment, a les 150 vivendes que hi ha, malviuen en condicions degradades 84 famílies amb poc poder adquisitiu. La meitat de les casetes estan doncs desocupades. Els habitants que queden al barri porten anys queixant-se de la seva situació. Se'ls havia dit que tenien la solució a tocar. No cal parlar de la seva impaciència i exigència, llargament covada. L'Estat, a través d'Infoinvest, es va comprometre a mantenir el barri miner de la Botjosa invertint-hi el necessari per poder viure-hi amb dignitat. Més endavant, la SEPI va creure que la millor solució era la promoció de noves vivendes i el reallotjament dels actuals habitants a través d'acords amb l'Ajuntament de Sallent i amb la Generalitat de Catalunya. Degut a això i preveient una nova ubicació, és a dir, la construcció d'un barri nou, la SEPI no ha invertit més en el barri de la Botjosa.
La Botjosa ha passat a ser una barri totalment degradat, sense cap tipus de manteniment: les teulades de les cases s'esfondren, les canonades de l'aigua es rebenten, l'enllumenat és deficient i en un cantó de la colònia inexistent, els vials estan en mal estat ...
Santa Bàrbara prou fa contenint l’avenç del runam, a qui pertoqui que posi remei a aquesta situació d’abandó que succeeix davant dels ulls de tothom.
Està constituïda per un seguit de casetes d'una sola planta, idèntiques entre elles i ben arrenglerades. Originalment, la Botjosa seguia el model social anterior de les colònies tèxtils, és a dir, el d'un petit poble autosuficient amb els seus serveis bàsics: botiga, escola i església.
Les diferències entre la colònia minera de la Botjosa i les tèxtils del Llobregat són que, econòmicament, la colònia de la Botjosa gira al voltant de la mina en comptes de la fàbrica i que, urbanísticament, es tracta de casetes unifamiliars en comptes de grans blocs de pisos petits.
La colònia minera de la Botjosa té el runam vell de Sallent abandonat a tocar. Aquest runam ocupa 13,5 Ha i té una massa de 4 milions de tones. L'afectació directa de la sal provinent del runam malmet el ciment i les roques de les edificacions, rovella els metalls i ha fet pràcticament inhabitable aquesta colònia.
Actualment, a les 150 vivendes que hi ha, malviuen en condicions degradades 84 famílies amb poc poder adquisitiu. La meitat de les casetes estan doncs desocupades. Els habitants que queden al barri porten anys queixant-se de la seva situació. Se'ls havia dit que tenien la solució a tocar. No cal parlar de la seva impaciència i exigència, llargament covada. L'Estat, a través d'Infoinvest, es va comprometre a mantenir el barri miner de la Botjosa invertint-hi el necessari per poder viure-hi amb dignitat. Més endavant, la SEPI va creure que la millor solució era la promoció de noves vivendes i el reallotjament dels actuals habitants a través d'acords amb l'Ajuntament de Sallent i amb la Generalitat de Catalunya. Degut a això i preveient una nova ubicació, és a dir, la construcció d'un barri nou, la SEPI no ha invertit més en el barri de la Botjosa.
La Botjosa ha passat a ser una barri totalment degradat, sense cap tipus de manteniment: les teulades de les cases s'esfondren, les canonades de l'aigua es rebenten, l'enllumenat és deficient i en un cantó de la colònia inexistent, els vials estan en mal estat ...
Santa Bàrbara prou fa contenint l’avenç del runam, a qui pertoqui que posi remei a aquesta situació d’abandó que succeeix davant dels ulls de tothom.
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5447401 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME