L’ INFERN BLANC DE SALLENT. SANTA BÀRBARA DE LA BOTJOSA.

Fa molts anys, de forma obligatòria com la resta d’homes, feia el servei militar com artiller. La Patrona d’aquesta arma, és Santa Bàrbara, advocació a la que hom s’acull, quan hi ha gran tempestes – sobretot amb trons i llamps -. Em sobtava trobar una església dedicada a aquesta Santa en la colònia minaire, construïda els anys 30 a tocar del pou miner i de la planta de tractament del mineral de Sallent, per a allotjar als treballadors i les seves famílies.




Està constituïda per un seguit de casetes d'una sola planta, idèntiques entre elles i ben arrenglerades. Originalment, la Botjosa seguia el model social anterior de les colònies tèxtils, és a dir, el d'un petit poble autosuficient amb els seus serveis bàsics: botiga, escola i església.

Les diferències entre la colònia minera de la Botjosa i les tèxtils del Llobregat són que, econòmicament, la colònia de la Botjosa gira al voltant de la mina en comptes de la fàbrica i que, urbanísticament, es tracta de casetes unifamiliars en comptes de grans blocs de pisos petits.

La colònia minera de la Botjosa té el runam vell de Sallent abandonat a tocar. Aquest runam ocupa 13,5 Ha i té una massa de 4 milions de tones. L'afectació directa de la sal provinent del runam malmet el ciment i les roques de les edificacions, rovella els metalls i ha fet pràcticament inhabitable aquesta colònia.

Actualment, a les 150 vivendes que hi ha, malviuen en condicions degradades 84 famílies amb poc poder adquisitiu. La meitat de les casetes estan doncs desocupades. Els habitants que queden al barri porten anys queixant-se de la seva situació. Se'ls havia dit que tenien la solució a tocar. No cal parlar de la seva impaciència i exigència, llargament covada. L'Estat, a través d'Infoinvest, es va comprometre a mantenir el barri miner de la Botjosa invertint-hi el necessari per poder viure-hi amb dignitat. Més endavant, la SEPI va creure que la millor solució era la promoció de noves vivendes i el reallotjament dels actuals habitants a través d'acords amb l'Ajuntament de Sallent i amb la Generalitat de Catalunya. Degut a això i preveient una nova ubicació, és a dir, la construcció d'un barri nou, la SEPI no ha invertit més en el barri de la Botjosa.

La Botjosa ha passat a ser una barri totalment degradat, sense cap tipus de manteniment: les teulades de les cases s'esfondren, les canonades de l'aigua es rebenten, l'enllumenat és deficient i en un cantó de la colònia inexistent, els vials estan en mal estat ...

Santa Bàrbara prou fa contenint l’avenç del runam, a qui pertoqui que posi remei a aquesta situació d’abandó que succeeix davant dels ulls de tothom.