Junts ho farem millor, i a més ens divertirem!

Si, són quarts de vuit del vespre i el més calent és a l'aigüera. Acabo de cometre un crim, una cosa d'aquelles que es veuen per les pelis del Bruce Willis, o del Ricard Gere a la qual els empresaris sense escrúpuls mantenen relacions fora de la feina amb les seves secretaries. I encara no sé perquè ho he fet, tampoc no vaig tan necessitat, això potser ella, segur que em vol xuclar al màxim per a poder aconseguir un ascens! El què s'ha de fer per aquestes coses, eh? Jo no ho trobo gaire ètic, pero en fi, ho estic apunt de cometre! Em faig fàstig a mí mateix, que en pensaria la meva dona? I més el dia que fa 25 anys que ens vam casar!
En fi, el moment es veu que ha arribat, ja truca el timbre, la tia impacient, quina ràbia em fa! Vaig a obrir la porta. S'ha mudat i tot per mi, no deu tenir cap mena de vergonya, potser no és la primera vegada que ho fa, però el què està segur és que mai m'ho havien fet a mi, ningú! Bé, tenim temps, així que la meva dona arribarà s'aqui a dues hores, i crec que ja haurem enllestit la feina, o aixó espero perquè ja m'estic començant a posar nerviós!
La Sílvia, així és com es diu la meva secretaria, s'acosta, em fa dos petons (a sobre!), i em pregunta com estic, seguidament m'adono que porta la mateixa colònia que la meva dona, uiii! Ja em poso tonto! A més la Sílvia no és pas tan lletja, tot al contrari, és una noia jove, deu tenir uns 10 o 15 anys menys que jo, alta morena, amb el cabell recollit (almenys per avui al vespre, deu ser tota una professional, no vol deixar ni pistes!), amb els llavis sempre pintats d'un color vermell carmí que.... bueno, bueno! No desviem l'atenció, que no entrerem en detalls! Per favor! Però una cosa si que trobo extranya, fins i tot porta guants, la cima de la professionalitat! M'està sorprenent! Potser si que al final mereixerà l'ascens i tot! Però... no! Aquestes coses no es fan per feina, ni per diners (tot i així hi ha gent que s'hi guanya la vida amb aquestes coses...)!
La Síllvia em demana a on ho vull fer, i jo li explico que al menjador ho tinc tot preparat (amb els nervis ja se sap, era la primera vegada que, en fi... que ja se sap!), i la dona s'aseu lentament deixant la jaqueta a la butaca del costat del sofà en el que posteriorment hi estarem tots dos...
Vols alguna cosa per veure, li demano jo, i ella em fa que no amb el cap, i un gest volguen dir, va seu home, no ho faré jo tota sola! I jo, amb tota la vergonya del món m'assec, sense dir res i dirigint-li una petita rialla de bona educació (clar, vaig estudiar a les Dominíques de petit!).
Vinga, junts ho farem millor, i a més ens divertirem! Va comença a pelar, home!- diu ella. Seva frase em deixa fora de joc, així que decideixo obeir sense dir res,
La relació és freda i distant, home, tú diràs, ja m'agradaría veure't aquí amb la meva secretaria anar...
Bé, el cas és que la tia amb prou feines em mirava, cosa que encara em posava més nerviòs, i jo ja no sabia com continuar. L'estona anava passant, i ella allà sense dir res, nomès amb la seva frase de feia vint minuts, i res més, silenci absolut. A mí, aquestes situacions m'incomoden bastant....
Ja està - diu ella, tallant - ai no! Ens hem descuidat d'omplir aquest foradet, no?
I jo li dic- Si si! Ja m'en descuidava, eh? No sé pas on tinc el cap! No em passa mai (desitjant que alló acabès ja)!
Quan acabem per segon cop, treu una presa de xocolata i diu: Mira què t'he portat pels postres! T'agrada molt la xocoolaataaa(mmmm suspira ella).
A mí la xocolata no m'agrada gens! Però en fi, potser li acabo trobant gust!
La tia guarra, quina marranada vol fer amb la xocolata, ja va prou bruta, encara més? Com si la xocolata no taquès, saps?
En aquell precís moment entra la meva dona per la porta i ens troba amb les mans a la massa! Jo m'haguès volgut morir, ja és prou trist fer-ho, i a sobre que t'enxampin!
Les paraules de la meva dona van ser: Home Josep! No et fa vergonya que tant gran i encara t'hàgin de preparar el sopar? Home, ja està bé, eh? Que ja tens 47 anys, i aquesta noia joveneta t'ha d'ajudar a fer el sopar?

-Però, "cari"! tot això ho hem fet per a tu! Avui fa 25 anys que ens vam casar, i em feia por espatllar el sopar! Mira, mira com ens ha quedat aquest pollastre amb pomes al forn! I ara féiem les postres!

Quina vergonya!

Què dius? Que no era el què et pensaves aquest final? A on tens el cap marranot!