Jugar als escacs amb els cigrons

Ulls blindats, de cartró; la mà tremolosa, el pols ferm (cosa estranya, però possible). Zeus, com els pares varen batejar-lo després de deliberar molt detingudament sobre la tria -ja que ni la mare ni el pare havien estat d'aquells que a l'escola primària juguen a "quin nom li posaries als teus fills?"- viu obsessionat amb unes paraules, que connectades entre si formen el que anomenaríem frase, que el persegueixen punyents a tot arreu on va. Malgrat tot, tenen el seu espai preferit, i resulten dramàtiques quan es mouen en ell, quasi cruels: "Sóc un cigró", a la cuina més cofoies que mai. Sóc un cigró, sóc un cigró, sóc un cigró. La broma, per anomenar-la així, va començar fa cosa d'un any, i en Zeus no ho entén. Tota la vida que ha viscut apassionat amb la seva dieta cigronera, i fins llavors, res. Però res de res. Cigrons amb formatge de cabra i rocafort; cigrons amb salsa verda i pebre; cigrons saltejats amb trossos de carn de porc i vedella; cigrons volats amb cigales i gambes de Palamós; cigrons amb xocolata i nata; cigrons amb sofregit de tomàquet i pastanaga; cigrons amb bacó; cigrons amb caldo vegetal i un os de pernil; i el seu preferit, cigrons. Els cigrons sols, sense complement, son l'essència i el millor plat de la setmana. La seva obsessió amb aquest aliment no l'ha interessat mai; les seves arrels no són allò determinant. És el cigró en si mateix, ple, rodó, definit, limitat, que ocupa tot l'espai i es val a si mateix. Un cigró és esfèric i irregular. No és blanc del tot un cop cuinat, ja que essent cru del color neutre per excel·lència, cuinat en canvi tendeix més aviat a un color carn que podria passar desapercebut si, per exemple, cobríssim tot el cos de Benet XVI amb cigrons -però amb aquest acte aparentment insignificant estaríem beatificant al cigró al mateix temps, la qual cosa és força inconvenient- . El cigró es cuina en quantitat i amb premeditació, i tot allò que l'acompanya és un simple conjunt de comparses. Perquè res no li fa la competència al cigró. Zeus ho sap. I per això, tot i la promiscuïtat característica de la seva dieta, no oblida mai el seu galant principal, aquell que si no hi fos es notaria, però que sent-hi, no fa soroll. Últimament, tot i així, aquesta maleïda cantarella sóc un cigró sóc un cigró, el comença a emprenyar. Quan bull els cigrons, quan els passa per la paella o quan se'ls posa al plat llestos ja, Zeus sent un llamp a l'estómac prou potent, que li recorda que ell també és un cigró. El ja tant de moda eslògan "Som el que mengem" no hi ha tingut res a veure, simplement a en Zeus li ocorre que està començant a diluir-se entre la multitud cigronera que l'acompanya. Per això du els ulls blindats, de cartró. Ara experimenta els cigrons amb les papil·les gustatives en comptes d'observar-los. I del plaer estètic passa al gustatiu. Mai abans havia trobat tant bons els cigrons. I, per sobre de tot, sóc un cigró, sóc un cigró. Per desfogar-se, en Zeus inicia un projecte ambiciós i exhaustiu. Una enciclopèdia cigronera que registra totes les varietats de cigrons, el procés de ser cigró, els modes de cuinar un cigró, de defecar-lo i d'enviar-lo al món del clavegueram, fins i tot pensa qualsevol combinació possible geomètrica amb cigrons. Sóc un cigró, sóc un cigró. I cada vegada més impertinent i obstinada, la frase l'empeny més a l'elaboració d'allò que fa, a no defallir. Zeus continua amb els ulls blindats, de cartró. Sóc un cigró, sóc un cigró. Passa els dies vestit amb robes de color crema i fregant-se amb cigales, trossos de carbassó o tomàquet la superfície del seu cos, per sentir-se cigró plenament, sense obstacles. Abandonar-se a la frase. En un punt de la seva ingent obra, passa a narrar en primera persona tot allò que fins llavors havia redactat curosament amb l'avantatge del narrador que es distancia. Una fase força experimental del procés el porta més enllà: dialoga amb els cigrons i n'interpreta les respostes. Aquestes són lleus ones auditives perquè du els ulls blindats. Ara, el cigró és conegut visualment, gustativament i auditivament. En Zeus se n'adona que, per finalitzar allò que s'ha proposat dur fins a les seves últimes conseqüències i que el fa navegar sovint en extrems de bogeria i esquizofrènia, ha d'entendre els cigrons en totes les seves dimensions. Comença el moment més incontrolablement animal, visceral, definitiu. Es passa els dies tocant cigrons, amb el palmell de la mà, del dret i del revés. Estableix un contacte suau entre els seus tímids mugrons i un cigró; després aquest mateix cigró és introduït al melic i a les orelles. Els cigrons li envaeixen el tacte. Es masturba amb cigrons i fa l'amor amb cigrons, embogit, amunt i avall, el plaer del cigró. Sóc un cigró, sóc un cigró. Gemegant, ho prova una vegada i una altra. Anota les últimes paraules de la seva enciclopèdia cigronera i, adolorit, comprova com ja no pot cuinar-se cigrons; és un migdia de gener -un migdia de gener els seus pares feren l'amor i el conceberen, això com a mínim és cert- i ha establert un contacte tal amb els cigrons que es veu forçat a abandonar el gust per devorar-los, per mirar-los amb els seus ulls blindats, de cartró, des de dalt, i ja no vol sinó descansar. Està exhaust. Sóc un cigró, sóc un cigró. Un any abans, quan la mania persecutòria de la terrible oració va començar a perseguir-lo, havia tingut por de morir sepultat per una allau de cigrons caient-li a sobre, tallant la seva respiració. Ulls blindats, de cartró. Es pinta el cos de vermell, meitat vermell meitat color cigró, i al supermercat del carrer del costat de casa, fa mans i mànigues per encabir-se en un d'aquells pots en conserva on hi conviuen milers i milers de cigrons anònims.